Segurament, en el moment de publicar aquest article, ja s’hagi aprovat una declaració institucional per unanimitat contra la LGTBIFòbia, en el ple del Consell Insular de Formentera. I val la pena fer una reflexió més profunda sobre què vol dir açò.
El col·lectiu LGTBI hem estat maltractats per la cultura masclista i autoritària de manera reiterada. I no només en els àmbits privats, o quotidians, en què es pot veure com encara la gent s’escandalitza quan veu dues dones fent-se un petó, o dos homes passejant agafats de la mà. La profunditat té a veure amb la paraula “maricó” o “nenaza” que s’utilitzen de manera massa recurrent en esports col·lectius per descriure a qui “no rendeix com pertoca”, o també quan (i això és el més fort) encara et pregunten “qui es la mamà i qui es el papà”, a parelles del mateix sexe.
La profunditat té a veure amb l’educació. Són els nostres fills i joves que, sense adonar-se, estan creixent en una societat, en teoria més inclusiva, però en què un nen s’ha suïcidat per l’assetjament homofòbic als Estats Units, suposadament el país “de les llibertats”. I en el nostre país, que en el rànquing dels països més tolerants, ens trobem al top-ten, volen implantar un pin parental. Un concepte polític que emmascara ideologies ràncies i que vol controlar què es pot i no tractar en l’àmbit educatiu. En aquest punt, hem de recordar que la Constitució Espanyola, en el seu article 27.3 diu el següent: “Tots tenen el dret a l’educació. Es reconeix la llibertat d’ensenyament. L’educació tendirà al ple desenvolupament de la personalitat humana en el respecte als principis democràtics de convivència i als drets i llibertats fonamentals.” Com podem garantir la llibertat d’ensenyament si no permetem que els nostres joves, el futur de la nostra societat, “aprengui” (entre cometes, òbviament) amb els límits dels nostres prejudicis?
La profunditat té a veure amb la política. La ciutadania espera dels polítics coherència, i sincerament, no es veu coherència quan un tipus de matrimoni, aprovat per la Llei 13/2005, d’1 de juliol, per la qual es modifica el Codi Civil en matèria de dret a contreure matrimoni, es va trobar amb un recurs d’inconstitucionalitat, interposat pel Partit Popular.
La profunditat té a veure amb la celebració de l’Orgull Gay. El 28 de juny de 1969, al Pub Stonewall Inn, un grup de transsexuals es va rebel·lar contra les agressions que havien sofert de manera reiterada, i que va desembocar en l’actual celebració de l’orgull gay. I avui ens trobem que, a la denominada “Terra de les Llibertats” com designa l’actual presidència de la comunitat de Madrid aquesta ciutat, s’ha volgut treure aquesta celebració de la Casa de Campo donat que “és un lloc per a les famílies”. Aquestes afirmacions són més profundes: porten implícit un rebuig i una afirmació molt contundent: el col·lectiu LGTBI no pot formar famílies.
La profunditat té a veure amb tenir coalicions de govern, com a Múrcia, amb la consellera d’Educació, que promulguen una “llei de protecció de la família natural”. La naturalitat és poder respectar els drets de tothom. Com sol dir-se, la llibertat d’un acaba on comença la dels altres. I les dretes populistes, que ara tenen molta força mediàtica, en el seu discurs va implícit que els drets d’uns són més importants que els de la resta. Tan senzill, i tan greu.
Açò no es tracta d’hissar la bandera de l’arc de sant Martí (LGTBI) o de trobar un segment de turisme molt atractiu. Es tracta de respectar els drets assolits i que tots i totes tenim el nostre lloc en el món, un món divers i plural.
