Suscríbete

Contenido exclusivo para suscriptores digitales

Marián Suárez

TRIBUNA

Marián Suárez

#LibertadParaJuani

Et demano uns minuts del teu temps per parlar-te d’una persona que necessita de la nostra solidaritat, una persona acostumada a donar i que ara ens necessita. Et vull parlar de Juana Ruiz Sánchez, de Juani, una cooperant espanyola que viu a Palestina des de fa molts d’anys.

Vaig conéixer na Juani fa 19 anys quan va venir a les Pitiusas a fer unes xerrades sobre la dramàtica situació sanitària de Palestina. Venia convidada per Paz con Dignidad, associació de la que sóc membre, i ella ho feia en representació dels Health Work Committees, ong en la que treballava des de 1993. Aquella visita i altres gestions van donar els seus fruits i entre 2002 i 2009 diferents institucions de les Illes Balears aportaren fons per a projectes de cooperació; entre elles, l’Ajuntament d’Eivissa, el Fons Pitiús de Cooperació i el Govern.

L’any 2009 vaig anar a Palestina en un viatge organitzat per Paz con Dignidad. Amb representants d’altres comunitats autònomes, visitàrem algunes de les ciutats més importants de Cisjordània: Jerusalem, Ramallah, Qalquiliya, Nablus, Hebron y Betlem; ens entrevistàrem amb una desena d’organitzacions de la societat civil i amb representants dels principals partits polítics. I, a més a més, una cosa que va ser crucial, vàrem poder conéixer el duríssim dia a dia que viu el poble palestí; un dia a dia en què l’omnipresència del mur, dels check-points i la força militar està normalitzada. El que per nosaltres era una aberració, un absurd incomprensible, per a ells, era i és la seva quotidianitat.

Doncs bé, aquest viatge em va permetre tornar-me a trobar amb na Juani; aquesta vegada, al seu llocde feina, al centre de salut de Beit Sahur, a Betlem, i conéixer els projectes finançats per les institucions de Balears. Ens serví de guia, ens explicà la feina que desenvolupaven i els problemes als que havien de fer front cada dia. Vàrem comprovar que tenien multitud de programes de salut dirigits a la població més vulnerable: vacunació infantil, planificació familiar, dones amb càncer, a més de desplaçar clíniques mòbils per les zones rurals allunyades dels serveis mèdics. Del que ens va explicar, hi ha dos records que em venen amb insistència aquests dies. D’una banda, la relació que existeix entre salut i conflicte, l’anomenada somatització del conflicte; és a dir, el dia a dia que us describia unes línies abans afecta greument la salut física i mental de la població palestina i no és casualitat que, com assenyala l’Organització Mundial de la Salut, la incidència del càncer en aquesta terra és de les més altes del món. D’altra banda, recordo una frase, més bé, un prec. Ens ho va dir quan ens acomiadàvem: Per favor, conteu el que estau veient;aquesta petició ens la repetiren gairebé tots els representants de les associacions amb les que ens vàrem entrevistar. Aquestes paraules són també el motiu de que estigui escrivint aquest article.

Des de llavors, el 26 de maig de 2009, no he tornat a veure na Juani però la guardo a la memòria i al cor: una dona alegre, terriblement vital, incansable treballadora, fortament compromesa i encantadora.

La matinada del passat 13 d’abril, una vintena de soldats irromperen a ca seva i la detengueren. Ha estat gairebé un mes sense sabre el motiu de la seva detenció; ha passat un temps a una presó d’homes, aillada sense poder sortir al pati, sense poder rebre cap objecte personal, ni tansevol les seves ulleres per poder llegir. Fa uns dies, Juani ha conegut els càrrecs pels quals serà jutjada el proper 2 de juny per un tribunal militar: formar part d’una associació il.lícita – els Health Work Committees -i vulneració de les lleis d’entrada de diners i el seu ús a Israel.

Aquesta és una acusació sense fonament; tant Juani com l’organització per a la que treballa tenen un dilatada trajectoria de treball honest i rigoròs reconeguda internacionalment. Per tant, cal preguntar-se, què està passant? Blanca Ortega, veterana cooperant de Sodepaz ho explica amb claredat: S’està intentant criminalitzar la cooperació per evitar que es mantengui l’ajuda europea; y si no ens deixen ajudar-los, es condena al poble palestí a una situació tràgica. No hi haurà esperança per a ells.

Lamentablement, estam davant un capítol més de la violència i injustícia estructural exercida per l’Estat d’Israel contra el poble palestí i també de la passivitat culpable de la comunitat internacional.

Si has arribat fins aquí et demano que comparteixis aquesta denúncia, el record emocionat de na Juani i l’esperança de la seva llibertat, l’exigència de la qual hauria de ser una obligació ètica i política per al govern espanyol.

Compartir el artículo

stats