Diario de Ibiza

Diario de Ibiza

Contenido exclusivo para suscriptores digitales

Bernat Joan

Por i superstició

Quelcom ens deu quedar, en el nostre subconscient, en algun lloc amagat del cervell, de les pors pròpies de l’Edat mitjana o del fosc barroc. Les torxes dels fanàtics i les bruixes portades a cremar deuen haver deixat alguna empremta en el nostre cervell. No podria ser d’altra manera. Però lluitam contínuament contra l’herència, contra la genètica i contra el passat immodificable per tal d’edificar el futur de manera més racional i lluminosa.

Escric aquestes consideracions després d’haver rebut la primera dosi del vaccí AstraZeneca, la setmana passada. “Ui!”, s’exclama una persona coneguda, “te l’has posat?”. Em sorprèn la pregunta, tenint en compte la situació que ha provocat el virus SARS-Covid 19 arreu del Planeta Terra. La pregunta em porta al comentari d’una de les persones que era al punt de vaccinació, al recinte firal d’Ibiza. Comentava que no hi havia una gran afluència de gent, tot i que el procés semblava ben ordenat i m’imagín que tocava al grup de població establert, sense més entrebancs.

L’endemà llegesc que a Rússia, país on es fabrica el vaccí Sputnik (com el coet que enviaren a l’espai), només se l’ha posat, de moment, un tres per cent de la població. Percentatge absolutament ridícul si el comparam amb les dades d’altres llocs del món. De manera que, avançant en el mes d’abril del 2021, a Rússia no volen posar-se l’Sputnik, però a l’Argentina o a Xile hi van immunitzant la gent a un ritme més que considerable. La notícia sobre la malfiança dels russos ens arriba el mateix dia que la cancellera alemanya Angela Merkel ha començat a negociar amb Rússia la possibilitat que la república federal pugui comprar dosis d’Sputnik -supòs que per milions- en el moment en què l’Agència Europea del Medicament l’autiritzi. Que ja fa tard. “Els russos es fien poc dels medicaments fabricats al seu país”, diu algun comentari que llegesc a mitjans internacionals.

No hi desconfia, emperò, la cancellera alemanya. Ni la presidenta de la nació independent de Madrid, Isabel Díaz Ayuso, que tenia la iniciativa -tallada pel govern de Pedro Sánchez- de comprar el vaccí rus per immunitzar els madrilenys tan aviat com fos possible. A veure si la festa podia continuar sense el reguitzell de morts que han patit fins ara. Ni l’empresari amb més volum empresarial d’Ibiza, que també estava disposat a comprar-la a Rússia per als seus treballadors. Com que, al Regne d’Espanya, “el país més descentralitzat del món” (que solien dir), tot està absolutament centralitzat, ni la independent Madrid ni cap empresari amb poders té la capacitat real de gestionar pel seu compte el procés de vaccinació de la gent del seu país o de les seues empreses. Per això no hi haurà un setanta per cent de la població immunitzada fins a finals d’estiu, quan a d’altres llocs del món amb més o manco les mateixes urgències ja s’hi acosten ara mateix.

Mentrestant n’hi ha que continuen negant la pandèmia, i n’hi ha que proposen fer front al virus amb clor-no-sé-què i encara van dient que les vacunes només serveixen perquè les farmacèutiques es facin d’or. I que tot plegat respon a una conspiració mundial de gent malèvola, encapçalats pels caps de turc de sempre (sota els romans, sota els fanàtics medievals, sota els contrareformistes, sota els porucs del segle XIX, sota els revolucionaris i els contrarevolucionaris).

Benvinguda AstraZeneca. Tenc, en un adhesiu minúscul, la marca del vaccí i el lot que m’ha tocat. La investigació d’Oxford i la diligència dels grans treballadors dels medicaments, a l’Índia, han fet possible que a la meua franja d’edat ja anem rebent la dosi pertinent, a l’espera de la segona, d’aquí a unes setmanes. Sabem que, com qualsevol medicament, l’efectivitat no és del cent per cent. No hi ha cap medicament al món mundial que sigui universalment efectiu al cent per cent. Sabem que, en uns poquíssims casos, pot provocar reaccions adverses. Sabem que, en un percentatge baixíssim de casos, fins i tot arriba a haver-hi gent que s’ha posat el vaccí i que pateix una trombosi que l’envia a l’altre barri. Per cert, cada dia hi ha un percentatge de gent, al món, que pateix trombosis i d’altres malvestats sense haver-se inoculat cap tipus de vaccí. Ni AZ ni Sp ni res que li sembli. La gent pateix malalties, accidents cardiovasculars i castanyes conduint per la carretera. Són coses que passen i que ni tan sols la immobilitat total dels humans podria evitar.

No tenc per cosum donar consells a ningú. Però avui, si els meus pacients lectors en volen un, els diria que no tenguin por, que no es deixin endur per l’allau d’informació sobre el virus i els seus antídots, que no se saturin d’informació sanitària i que confiïn en els que hi entenen més que nosaltres. Immunitzem-nos. I podrem tornar a anar de tro fins les tantes de la matinada, a viatjar a llocs llunyans i exòtics i a trobar-nos amb tanta colla d’amics, coneguts i saludats com ens vengui en gana. Que ja va sent hora.

Compartir el artículo

stats