Aquest home i aquesta dona, aquesta gent que ara veig són carn i són pell, són sang i són paraula, moviment, gest tal vegada menudència també. Aquest home i aquesta dona a la cafeteria formen part de la humanitat sencera. Parlen i fumen amb una tassa de cafè a la mà i el cafè sempre és amarg, miratge,finestra cap a altres llunyanes muntanyes,paratges d’idees i aventures, perfum perceptible d’impregnació que envolta i penetra el fons del cos de dona i un neguit de matèria cremada per un sol de tardor destil.lada a l’estil de l’home, de la dona. De tota manera a la cafeteria aquest home aquesta dona interpreten el sentit o la veritat de les coses quotidianes i de cada dia; l’autobus carregat que porta gent a la feina, el groc brut del soterràni, la llum viva (de vegades cremada), rètols reclamatoris de mercaderies, productes biodegradables, entrad3es i sortides de cotxes als garatges, snack-bars, cinemes i teatre de varietas per a gent moderada i d’ordre, olor i pòlvora de la ciutat al matí de primeríssimes hores, la visita inapreciable als escenaris on tot és suburbi probablement, la Filmoteca Nacional d’Ibiza ubicada a Via Romana 53 que projecta films antics i en blanc i negre.món perfecte de Truffaut, Tirez sur le pianiste, Les 400 coups,La mariée était en noir ...L’escàndol al pati de veins que cap al tard observen per televisió el partit de futbol,fan l’amor sobre llençols de delicats teixits i a hora clandestina i d’adulteri, mengen tard i sense gana el pa, els beures i les copes de conseqüències mica marginals mentre la simfonia urbana és desgavell clar i de tumult. Aquesta dona, a quest home a la cafeteria Artesans...
