Suscríbete

Contenido exclusivo para suscriptores digitales

Claudia Cotaina

Tribuna

Claudia Cotaina

Utilitzem-la!

Cada 21 de febrer es commemora el Dia internacional de la Llengua Materna. Aquest dia va ser aprovat en la Conferència General de la Unesco de 1999 i s’ha commemorat arreu des de l’any 2000. El seu objectiu és insistir en la importància de la diversitat cultural i lingüística en les societats sostenibles. Una diversitat cada vegada més amenaçada, com ens va explicar na Carme Junyent, lingüista i professora a la Universitat de Barcelona, en una conferència en línia que vàrem organitzar des de l’Ajuntament d’Eivissa i que va tenir lloc dijous passat.

La conferència es va titular ‘Ens hauríem de preocupar pel futur de la llengua?’ i Junyent va fer una exposició breu i entenedora de l’estat actual de la diversitat lingüística, per acabar responent a la pregunta amb una clara resposta afirmativa: «Sí, ens hem de preocupar pel futur del català». Va ser interessant i descoratjador, sempre ho és, recordar el procés de mort d’una llengua. Veure les fases per les que passam abans de veure-la morir. La primera és la bilingüització de la societat, és a dir, l’existència d’un bilingüisme unidireccional que dirigeix, poc a poc però de manera segura si no es fa res per evitar-ho, cap a la segona, la fase de decadència, en la qual cada vegada és menys la gent que usa la llengua i aquest ús queda reduït a la gent més gran.

De la mà de Junyent vàrem recordar que aquest procés no és natural, i que mai seran les seues causes de caire lingüístic. En la mort de les llengües intervenen interessos i voluntats, i la falta d’aquestes. Els prejudicis lingüístics que se’n deriven fan que la gent es convenci que la llengua no serveix de res o que serveix de poc, i que fins i tot parlants que la tenien com a llengua inicial, deixin de transmetre-la a la següent generació. 

El català és una llengua amenaçada, i podem dir que és una llengua en perill d’extinció vista la reducció del nombre de parlants i la disminució del seu ús entre les persones més joves. És especialment preocupant la situació a Eivissa. Les solucions no són fàcils, però existeixen, i estan en mans dels parlants i per suposat de les institucions, des de les quals hem de vetllar per la seua protecció i fer polítiques que en promoguin l’ús. Hauríem de deixar de banda qüestions que res tenen a veure amb la llengua i treballar de manera coordinada per garantir els drets lingüístics dels catalanoparlants. Complir i fer complir els acords existents i fomentar-ne de nous, i aturar qualsevol intent de fragmentació lingüística i intoxicació interessada. Ens hi jugam molt.

Com a parlants sempre hem de recordar que tenim una part de la responsabilitat i el poder de canviar les coses: usem la llengua. En una situació de bilingüisme unidireccional com la nostra no és gens fàcil mantenir-nos fermes en l’ús de la nostra llengua, però ho hem de fer perquè, com diu na Carme Junyent, «si nosaltres volem, la llengua no ens la poden prendre». Hem de fer veure als catalanoparlants i als que encara no ho són que la llengua és nostra, que és de totes i tots i que el seu coneixement és necessari i la única via per respectar els drets lingüístics de tota la ciutadania. Usem-la, per fer de l’eivissenc, del català, una llengua cada vegada més present, perquè mai us diguin que no podeu parlar la vostra llengua a Eivissa.

Clàudia Cotaina | Regidora de Normalització Lingüística a l’Ajuntament d’Eivissa

Compartir el artículo

stats