Opinión | Temps de magranes

Estiu

A ca nostra l’estiu és a tocar. Implacablement. Sense el més petit dubte o signe d’interrogació. És un fet i cal assumir-lo. Desarticulats els efectes nocius de la ‘Filomena’ -encara una mica vius els colps de l’ ‘Hortènsia’- Ibiza, però Formentera també, ja nota influències pre-estiuenques. Cal passejar fins al final del tradicional mur i pel port sense vaixells de luxe per confirmar-ho. La claror intensa com una mena de residus de les minves del gener i cara al futur d’avui mateix alguna improvisada baixada, mínima, de temperatura o poques i molt despistades gotes de pluja com a conseqüències hivernals ens porta a un destí segur, l’estiu. Hem tingut una tardor pobra i escassa després d’un estiu llarg, terrible i sense turistes. Altres elements sobtats a fet capgirar una situació que en un principi podríem qualificar d’amable, però la realitat ens situa fora del mapa i la cosa continua, orfes i marginals -a Madrid ha set diferent, més afortunats, tenen a n’Isabel Díaz, és una sort- el ciutadà ha fet el que ha pogut i gràcies. De tota manera això, tot això, és el passat, el present és el clam, el crit de l’estiu que poc a poc, de mica s’atansa per un horitzó obert a la vida i a l’esperança. Mentre el foc dels carnavals atia la situació, l’escenari. Disfressats i envellits sortirem als carrers i a las places notables de la ciutat, per les afores de la perifèria -Ibiza es tan rica, som tantrics que fins i tot tenim perifèria- entre una improvisada festa popular, encontres i desencontres, plaer llàgrimes de dolor. Ibiza, primeríssimes llums de l’estiu. I a la terrassa d’Ebusus i altres terrasses de glamour? Gèlides i sense las chicas de la cruz roja.

Suscríbete para seguir leyendo