El mes de gener han mort a Espanya més de 8.000 persones per coronavirus. A les Illes Balears més de 130, i a Ibiza i Formentera aproximadament una al dia de mitjana. Les dades parlen soles, però per posar-ho en comparativa és com si cada dia del mes de gener haguessin caigut dos avions bastant plens i no s’hagués salvat ningú. Ara mateix no sé si estam al pic de la tercera onada o a punt de començar la quarta o les dos alhora. Se, però, que hi ha una diferència evident entre ‘salvar’ i ‘salvar-nos’. Fins ara hem mirat de salvar coses, primer ‘salvar l’estiu’, ara fa poc ‘salvar Nadal’, ara ja hi ha qui parla de ‘salvar la setmana santa’, però després de cada salvament ha vengut una altra onada. Estam en un bucle letal de salvaments i recaigudes, de salvament en salvament, fins al desastre següent.
La solució de la pandèmia només pot venir de les vacunes. D’una vacunació massiva i eficient. No hi ha alternatives. La immunitat de ramat de què tant s’ha parlat, infectar-nos tots, i els que quedin vius ja estarien immunitzats, no té en compte el temps necessari per infectar tothom, el cost en vides humanes, el col·lapse sanitari i el caos social del procés d’infecció massiva. La immunitat de ramat, suposadament assolida de manera natural, s’argumenta com una estratègia per evitar prendre mesures que puguin perjudicar l’economia, però és una il·lusió.
Una segona possibilitat, que seria acabar amb el virus eradicant-lo, no es veu ni per on començar-la, amb l’extensió que ha agafat a tot el món. El virus va sortir de la cova i s’ha estès molt ràpid per tot, ha mutat i ja hi ha soques diferents, que no sabem com complicaran encara més les coses. Una altra possibilitat és trobar un tractament efectiu, que permeti curar els malalts infectats. És emocionant pensar que un dels tractaments més prometedors sembla que pot venir d’un organisme marí trobat en aigües d’Ibiza. Però els tractaments, llunyans encara, seran complements, no substituts, de les vacunes.
S’ha tardat relativament poc a trobar les vacunes i a començar a vacunar. Hi ha hagut un esforç mundial ingent i en un temps record s’ha seqüenciat el virus, s’han trobat i desenvolupat les vacunes i s’han començar a aplicar. Aquest esforç ha estat públic i privat, fruit de la col·laboració entre els governs de tot el món, els equips de recerca d’universitats públiques i privades i les companyies farmacèutiques.
El remei són les vacunes. El meu pare tenia un adagi, una mica brutot, que els meus germans i jo repetim per la seua precisió. El meu pare, per referir-se a una cosa que no funcionaria, deia «al·lots, això és com posar un pegat de malves al cul d’un mort». En la covid, tot el que no sigui vacunar, vacunar i vacunar, és com posar un pegat de malves al cul d’un mort. Són pegats de malves el pensament positiu, com els eslògans dels polítics i les frases de tassa de Cola-Cao, ‘entre tots ho farem tot’, ‘això no és res’, ‘somriu i guanyaràs’... Són pegats de malves verinoses els discursos conspiranòics contra la ciència, contra els medicaments i contra les vacunes.
Amb les vacunes en marxa, ara descobrim que hi ha països que vacunen molt i altres que vacunen poc. I la Unió Europea no està fent un bon paper. Per ara ha vacunat menys del 3% de la població, mentre que Anglaterra n’ha vacunat el 15% o els Estats Units prop del 10%. La setmana passada vàrem viure una guerra oberta entre la Comissió Europea i Astra Zeneca, la companyia que fabrica la vacuna d’Oxford. Per quines raons el paper de la UE no ha estat el que s’esperava?
Es tracta de contractes molt complicats, fets a futur, perquè es compren dosis de vacunes que encara no estan completament desenvolupades. La Comissió va ser molt lenta en aquestes negociacions, negociant preus i condicions, mentre altres pagaven més i s’asseguraven més dosis i més aviat. El problema de la Comissió és similar al del govern d’Espanya la primavera passada, quan va tenir tants problemes per comprar epis i mascaretes, perquè era un ministeri buit de gestió, que feia molt anys que no comprava material sanitari. A més, Europa ha gastat molt en vacunes, més de 4.000 milions d’€, però això és relativament poc comparat, per exemple, amb Estats Units (18.000 milions de dòlars).
Hi ha almenys dos grans lliçons a treure fins ara. La primera és que s’ha d’invertir més en ciència i en salut, molt més. La segona és que la salut és un problema global i la solució ha de ser global. Per raons d’equitat, perquè no es just deixar una part dels habitants del món sense vacunes i medicaments. I per raons d’eficiència, perquè en un món hiperconnectat els problemes greus a una part del planeta aturen el món sencer.
Hi ha una tercera lliçó, trista. A Espanya la picaresca és un gènere literari, i al país de Rinconete, Cortadillo i el Lazarillo, han sortit ràpidament aprofitats a vacunar-se, consellers, alcaldes, alts càrrecs, com el cap de l’exèrcit, o personatges com el bisbe de Mallorca, perquè ja es sap que la caritat cristiana ben entesa comença per un mateix. Al·lots, pegats de malves...
@joanribastur
