Opinión | Tribuna

Heroïnes de Guix

En aquests temps complicats que ens ha tocat viure escoltam parlar d’herois de bata blanca, de transportistes, personal de neteja, forces de seguretat …. Però no es parla del professorat que als matins rep al seu alumnat i a les seves famílies amb un somriure i bones paraules, són els que han aconseguit transmetre tranquil·litat i implementar aquest estat de ‘nova normalitat’.

El curs passat de sobte, d’un divendres per a un dilluns, es varen tancar els centres escolars i el professorat va modificar el desenvolupament de les activitats escolars per fer-les online i a més facilitar el contacte amb les famílies mitjançant blocs, trucades telefòniques i/o videoconferències, entre d’altres. Porten, com a mínim sis hores diàries la mascareta, vetllant perquè tothom compleixi els protocols realitzats per ells mateixos. Durant el mes de juliol varen haver de realitzar i consensuar els protocols a seguir durant aquest curs amb molt poques directrius de la conselleria d’Educació del Govern balear, per mor de la realitat específica de cada centre. A l’inici de curs els protocols realitzats es varen veure superats i una altra vegada es van haver de refer i consensuar, i són els que s’estan aplicant actualment.

Per aconseguir baixar les

ràtios a educació Infantil i Primària, el professorat especialista de llengua anglesa, d’educació Artística i d’educació Física va haver de deixar d’impartir les seves àrees per acollir nous grups sencers d’alumnes i la resta de professorat encara segueixen fent-se càrrec d’aquestes matèries. El professorat de suport també es va veure afectat i va deixar a un costat les seves competències per a transformar-se en professorat de grup. La falta de suport per a l’alumnat amb diversitat funcional va ser una de les conseqüències més nefasta dels tres primers mesos del curs escolar. I tot això sense cap queixa pública, amb bona cara, molt de treball i molt d’ànim.

Per falta de directrius de la conselleria d’Educació del Govern balear a educació Secundària uns centres varen començar amb total presencialitat del seu alumnat i d’altres amb semipresencialitat, fins que es varen adonar del greuge comparatiu que això significava sobretot per a l’alumnat de cursos com 4t d’ESO o 2n de batxillerat.

Al principi les baixes de professorat que es produïen no es cobrien, fallava la comunicació amb la conselleria i va haver centres que no tenien professorat suficient per a cobrir els grups… Però a les famílies se’ls transmetia tranquil·litat, sense cap queixa pública, amb bona cara, molt de treball i molt d’ànim.

Al moment actual, els instituts estan superats amb la baixa de gran nombre de professors pel covid, no es dona abast amb els professors de guàrdia i fins i tot s’està implicant professorat que dedica temps extra fora del seu horari lectiu per tenir cura de grups sense professorat. Segueixen amb la preparació de les classes, tenen present l’alumnat que està casa i fan les classes on-line i presencials, segueixen amb la seva formació i l’adaptació de la seva metodologia … I tot això sense cap queixa pública, amb bona cara, molt de treball i molt d’ànim.

No s’escolta parlar de la desmotivació del professorat, ni de por, ni de saturació, ni d’estrès, ni que aquest any el Govern no complirà la seva paraula de pujar el 2% del seu salari als funcionaris públics, els únics de l’Estat espanyol que patiran aquesta situació econòmica.

El professorat és l’artífex de que els nostres centres escolars no siguin focus de contagi i segueixin acollint els nostres nens i joves. I tot això sense cap queixa pública, amb serenitat i bona cara, molt de treball i molt d’ànim.

Per tot això i per molts més: gràcies, Gràcies, vosaltres també sou els nostres herois i heroïnes.

Suscríbete para seguir leyendo