Opinión

Bernat Joan i Marí

El silenci dels hotelers

Crec que seria un bon títol per a un film del gènere de terror realista, referit al futur immediat de les Illes Balears (i Pitiüses, si tant voleu). Emulant 'El silenci dels corders' (posem-li el títol en valencià perquè rimi, i perquè estimam el valencià com a part indestriable del nostre catalanesc eivissenc), el film dirigit per Jonathan Demme basat en la novel·la 'The Silence of the Lambs', de Thomas Harris, protagonitzat per Anthony Hopkins en el paper d'Hannibal Lecter. Mentre una terrible bellesa podria ser que estigués nasquent (diguem-ho a la manera de W. B. Yeats, en aquell magnífic poema referit als fets de la Pasqua de 1916 a Dublín, embrió de la nació irlandesa independent), els que realment tallen el bacallà en el món de l'hoteleria guarden un silenci més aviat propi dels sepulcres.

No confonguem la patronal hotelera de les Illes Balears amb la guarda de senseculotes sobrevinguts que aquests dies s'han dedicat a fer saraus per Palma, i que han acabat empesos per una turbonada anomenada 'Hortènsia' (Hortense, en francès), no sabem si arribant a pol·linitzar o no. Si confiàssim una mica més en les capacitats organitzatives dels nostres empresaris, fins i tot podríem considerar que han organitzat el muntatge per estendre una mica de calitja sobre l'assumpte perquè els incauts no arribin a saber de què va tot l'assumpte. No hi ha com mesclar naps amb figues perquè al final la gent no entengui res i s'empassi fàcilment gat per llebre, o bou per bèstia grossa, com diríem als confins de Benimussa.

Hem lamentat, en aquesta mateixa tribuna, que el Govern de les Illes Balears no tengui capacitat per adquirir les dosis de vaccí necessàries per inocular-les a un percentatge significatiu de població abans de l'estiu. Tot això, mentre contemplam com a cor d'Europa mostren mapes on per primera vegada hi apareix el vermell fosc, indicant els llocs on no s'ha d'anar de cap de les maneres. I veim amb horror que el vermell fosc ocupa tot el conjunt de les nostres illes baleàriques. Cada dia, des de fa cosa d'un mes, es posen més vacunes a Israel que a tota la Península Ibèrica (Israel té una població de devers la meitat d'habitants que avui estam censats als Països Catalans: Balears, Catalunya, País Valencià, per si algú es descompta). Un país amb sis vegades més habitants que el nostre tendrà tothom ben protegit abans d'arribar al maig, mentre aquí anam comptant les engrunes que van venint de Guadalajara (de Guadalajara!) com si es tractàs de mannà enviat per Jahvè enmig del desert del Sinaí.

Mentre al land de Saarland (capital Saarbrücken), el més petit d'Alemanya, compta amb capacitat pròpia per negociar la compra de material sanitari a la Xina, a Singapur o als Estats Units, a les Illes Balears no podem fer res més que, com els corders, esperar, enmig del silenci, que passi alguna cosa. El silenci, de tota manera, no ens deixa escoltar el que està passant. I, ben segur, passen coses, que poc tenen a veure amb les mogudes carnavalesques a què fèiem referència més amunt. Està passant, per exemple, que ens passa per damunt una turbonada econòmica, provocada per la turbonada sanitària, que tendrà unes conseqüències que, a hores d'ara, ja podem començar a intuir. Els agents econòmics hi podrien fer alguna cosa. Ni que fos perquè augmentàs l'eficàcia sanitària, element que els convé moltíssim, com al conjunt de la nostra societat, a tot arreu.

Dit en plata i sense embuts: no puc entendre que a hores d'ara, en la situació actual, la patronal hotelera de les Balears no hagi posat en marxa tots els elements necessaris perquè les nostres illes comptin, com a mínim, amb la capacitat de decisió de Saarland, per poder fer front a una pandèmia que només empitjora dia a dia. I segurament no hi fan res perquè no noten que darrere els canvis econòmics vendran els polítics. Un parell d'anys després, naturalment. Però que seran igual d'intensos i d'inquietants. Potser hi començaran a pensar quan el preclar Salvador Illa, el cirurgià de bisturí mil·limètric, el geni de l'epidemiologia, el crac de l'equilibri polític, no sigui capaç d'accedir a la presidència de la Generalitat de Catalunya comptant amb el suport del PSOE, el PP, Ciutadans, els Comuns, Vox, l'Ibex 35, l'exèrcit, la policia, el Consell General del Poder Judicial, la Junta Electoral Central, els diaris, les televisions, els casinos i la ruleta russa. Potser llavors començaran a pensar que alguna cosa que se'ls escapa deu estar passant.

Però ja faran tard, perquè el moment d'evitar que les Balears apareguessin de vermell fosc al mapa era fa un mes. I el d'assegurar que un setanta per cent de la població estigui vacunada pel maig era despúsd'ahir. Mentrestant, els cambrers despistats criden contra el català enmig de la turbonada. Ai, el silenci dels hotelers! Vull dir, dels corders...

Suscríbete para seguir leyendo