Mentre escric aquest article, Joe Biden pren possessió com a president dels Estats Units d'Amèrica, en una cerimònia d'inauguració, sòbria i sense públic, on no hi és el seu antecessor. Donald Trump se n'ha anat en helicòpter fa unes hores i no ser-hi és l'ultima afronta a les institucions americanes. No és l'afronta més greu, després que no reconegués la derrota i incentivàs primer i recolzàs després, els manifestants que varen envair el Capitoli la tarda de l'endemà de Reis, inundant els mitjans de tot el món d'imatges mai vistes, esgarrifoses i grotesques alhora. La primera potència del món s'ha convertit durant el mandat de Trump en una font d'inestabilitat global i el colofó ha estat la xarlotada del Capitoli.
Hi ha moltes esperances posades en la presidència de Biden, tantes que hi pot haver el perill de les expectatives massa altes. Hi ha moltes esperances, sobretot a Europa, de restablir una bona relació amb Amèrica. La tornada dels Estats Units als acords de París per lluitar contra el canvi climàtic i a l'Organització Mundial de la Salut són un bon començament. Ara sabem que quan Trump prometia "Amèrica primer", de fet volia dir "Només Amèrica". I s'hi ha dedicat, intensament, a un ritme de 18 tuits al dia, fins que li han pres el compte.
Trump se n'ha anat, però el trumpisme es queda. L'han votat 74 milions d'americans i el trumpisme és fort dins i fora d'Estats Units. És un error menysprear aquesta massa de votants. I és un error pensar que és un problema americà. Es un problema global i molt greu també a Europa. De fet, l'últim acte executiu de Trump ha estat signar els indults i ha perdonat Steve Bannon el seu estratega, que quan va marxar de la Casa Blanca, va dedicar els últims anys a enverinar Europa, alimentant i mirant d'articular la ultradreta de Salvini, Le Pen, VOX, etc.
Hi ha dues explicacions del sorgiment i la consolidació d'aquesta massa de votants trumpistes allà i aquí. La primera és econòmica, el que s'han anomenat els perdedors de la globalització i el canvi tècnic. Els treballadors, sobretot industrials, que han vist les seves feines deslocalitzar-se a Àsia. Les classes mitjanes que s'han empobrit. Els damnificats per la falta de polítiques educatives, econòmiques i socials que permetin afrontar el canvi tècnic i la globalització.
La segona explicació és cultural. El trumpisme i les ultradretes europees son una reacció d'una altra mena. Dels blancs que no volen perdre els seus privilegis davant els negres o els llatins. Dels que estan en contra dels emigrants amb els arguments racistes de sempre. Juan Goytisolo explicava que el que ara es diu aquí de les al·lotes marroquines o africanes que venen a buscar feina és el mateix que deien les senyores de París de les espanyoles que emigraven els anys 60 a treballar en el servei domèstic. Els homes que no volen perdre el dret a usar les dones a plaer. Trump té una frase molt coneguda sobre per on pots agafar les dones si ets un home famós. Clar, si estàs acostumat a agafar les dones per allí quan et sembli, que les dones guanyin drets és una amenaça pels teus privilegis. Els interessats per tenir un control religiós de les lleis i la vida pública d'estats aconfessionals. Podríem seguir amb els temes d'orientació sexual, de medi ambient, etc.
També són trumpistes els negacionistes del virus. Trump va marxar l'endemà que els Estats Units arribaven als 400.000 morts per covid que són, com va dir Biden en el seu discurs, més morts que la suma de totes les guerres en les quals han participat els Estats Units el segle XX. Trump va mofar-se dels que portaven mascareta dient-los febles i va dir que prenent una mica de lleixiu es podria matar el cuquet. Com aquell que deia que "el bichito de la colza se moriria si se cae de la mesa" o els "hilitos de plastilina" del Prestige de l'inefable M. Rajoy.
Espanya ja ha passat dels 54.000 morts. A Eivissa, ara mateix el virus està desbocadíssim, més de 1.000 casos per sobre de la mitjana de les Illes Balears. Una tragèdia. Però fa poc que hi havia manifestacions, prou nombroses, de gent sense mascareta, dient que tot és una conspiració. On son ara els conspiranoics? Si, aquests de les manifestacions també són trumpistes. I encara hem d'aguantar discursos tronats sobre les vacunes. És molt trist, i sembla mentida, però ha tornat el terraplanisme, la superstició i la negació de l'evidència científica.
És una paradoxa, però hi ha una altra epidèmia, a més de la del covid, una epidèmia, no només d'ignorància, sinó d'exhibició i foment de la ignorància. Per exemple, els programes més vistos de televisió són tertúlies en les que personatges, sovint encocats o carregats d'altres substàncies, es dediquen a exhibir les seues misèries, insultar-se uns als altres i malparlar de qualsevol i de qualsevol cosa. Això també es contagiós i establir distància social respecte aquest submón és una mesura bàsica de salut pública. En eivissenc hi ha una paraula per descriure tot això, que és aseneria. Molta aseneria!
@joanribastur
