La frivolitat del meu amic -no direm noms- és absoluta. «La pitjor notícia -diu- de l'any és la suspensió del festival d'Eurovisió que amb El Corte Inglés són els únics elements vàlids que alimenten les nostres pobres i mediocres vides...». És una exageració, però també un despropòsit. L'esmentat festival de la cançó es veritablement important a les nostres vides, això és evident. Però no cal, és innecesari, portar les coses,les coses del sentiment vull dir, fins aquests extrems de puríssim deliri. Habitual d'Eurovisió, com també ho és l'amic i poeta Julio Herranz, des del temps juràsics, penso que més enllà d'aquest esdeveniment hi ha vida. Mentre tenim aquesta discusió al voltant d'un esdeveniment tant eurovisiu la ciutat, Vila, alegre i confiada, inicia una vegada més els primers dies d'un any que en la matinada d'ahir començá el seu llarg camí, esperem i desitgem que marcat per un color imprescindible i per a la nostra supervivència, el blau, aquest blau intens, poderòs, que sovint il·umina l'illa amb poder de persuasió i de convenciment,un blau vital a la vida eivissenca, mediterrànea. Buides per vacances algunes terrasses notables, el poeta emèrit per la gràcia de Déu visita altres parcs i altres terrasses i avingudes. Hi ha en els rostres que descubreixo un viu sentiment d'alegria i felicitat. Fou forta la nit de cap d'any, alcohol, fum de cigarret -està prohibit per ordre imperial el poder fumar- sexe incontrolat, frenètic i altres misèries humanes que fan divertida la vida. D'altra banda la vida política local -a l'exterior, per la Península és un gàbia d'incontrolats- és plàcida i amable, ja vindran, veritat?, temps de disbauxa. Feliç 2021 i en arribar abril Eurovisió. O no.