Desitjos per a Eivissa en el 2021

En aquest tombant d'any voldria, en nom de la Federació Socialista d'Eivissa, traslladar al conjunt de la ciutadania un missatge d'agraïment, de profund agraïment, per la solidaritat i la responsabilitat que la nostra illa ha mostrat en aquest any tan difícil. No podrem esborrar mai de la nostra memòria personal i col·lectiva el record a les víctimes, els aplaudiments al personal sanitari, el reconeixement a totes les persones que han estat i que segueixen estan al costat de les que han patit la malaltia i de les seues famílies, i l'agraïment immens a tots aquells i aquelles que des dels seus llocs de feina, tant públics com privats, o de manera altruista, han ajudat i segueixen ajudant a superar aquestos moments tan difícils.

L'any 2020 passarà a la història per totes les coses tan dolentes que ens ha deixat, provocades per aquest virus covid-19 que no esperava ningú. L'any deixa un buit que mai podrem omplir, el de totes les víctimes de la malaltia, i un dolor i un patiment molt immens, que no ha acabat, tenguem-ho molt en compte, i especialment durant la celebració d'aquestes festes. A partir d'aquesta setmana, però, amb l'inici de les esperançadores vacunacions, començam a pensar que per fi, prompte, arribarà el dia que podrem vèncer el virus definitivament i que ens podrem tornar a abraçar com havíem fet sempre i recuperar el ritme normal de les nostres vides.

El 2020 també ens deixa unes lliçons que no hauríem d'oblidar. Per començar, la necessitat de reforçar i de blindar el nostre sistema públic de salut i, en general, tot allò que conforma l'estat del benestar; és a dir, els mecanismes de redistribució en favor del conjunt de la ciutadania. No fa gaire temps, quan es va construir el nou Hospital Can Misses, hi havia gent que deia que era massa gros, que no feia falta gastar tants de milions i que ampliant el vell hospital hauríem tengut a prou. En aquesta crisi s'ha vist clarament quines inversions públiques, de les realitzades en els últims 10 o 20 anys a Eivissa, han set les que més hem necessitat i més profit han donat a la ciutadania de l'illa, enfront d'altres que potser sí que es varen fer sobredimensionades pensant en guanys que no eren, precisament, els d'un benefici per al conjunt de la ciutadania.

S'ha comprovat, per tant, que hem d'invertir més, en comptes de retallar, en salut i en tota la resta de serveis i ajudes que presten les administracions públiques en els respectius nivells i competències, des del govern de l'Estat fins a l'ajuntament més petit, i que aquestes inversions s'han de fer pensant en l'interès general del conjunt de la ciutadania.

Aquesta ha set ha una emergència sanitària, però també social i econòmica, que ens ha dut als límits de la capacitat de resposta del sistema públic. Les institucions públiques presidides per socialistes hem orientat les polítiques públiques en favor d'una sortida social a la crisi, reforçant tot allò que es retallava en la precedent del 2008, i dedicant recursos públics a les famílies, als treballadors i a les treballadores, als autònoms i a les autònomes i a les empreses. Els ERTO, les presentacions per a autònoms, els ajuts, els avals i els crèdits públics a pimes i empreses són mesures econòmiques d'un abast sense precedents al nostre país i que tenen la clara intenció que sortim units d'aquesta crisi sense que ningú quedi endarrere.

Però també s'ha demostrat, amb aquesta crisi, que una illa com Eivissa té una dependència del turisme exagerada. Així com en el 2008 aquest fet ens va ajudar a superar abans que altres territoris la crisi econòmica -que no les desigualtats socials que se'n varen derivar, algunes de les quals encara arrossegam, com les dificultats d'accés a l'habitatge-, amb la Covid-19 podria provocar l'efecte contrari, que les dificultats dels nostres sectors productius s'allarguin més en el temps que els de zones amb una economia més diversificada. Amb a penes dos mesos de temporada turística, amb ocupacions d'allotjaments per davall del 50%, com vàrem tenir en 2020, Eivissa no pot donar ocupació i generar els ingressos que necessita. El suport de les administracions públiques en forma d'ERTO i la resta de mesures socioeconòmiques, algunes de les quals he citat anteriorment, ha estat clau per superar l'any que deixam endarrere, però ni mai seran suficients ni les podrem allargar indefinidament en el temps.

Necessitam, per tant, recuperar el turisme, i ho hem de fer des de la certesa, perquè així ho hem comprovat durant el 2020, que el model de massificació no serà possible. Pot passar molt de temps fins que s'autoritzin o que els mateixos visitants vulguin anar a llocs amb grans concentracions de persones. Aquest any de la pandèmia hem comprovat, encara que sigui per obligació, que Eivissa pot oferir una destinació turística encara més atractiva sense tantes aglomeracions i puntes de saturació de visitants i sense el turisme de descontrol. Farà falta un procés de reconversió de zones turístiques, un canvi de model de negoci per a moltes empreses i un impuls i un lideratge clars per part de les administracions públiques, començant pel Consell Insular, en favor d'un model més sostenible per a la nostra illa des dels punts de vista social, econòmic i mediambiental. Si intentam tornar exactament a on érem, ens estarem equivocant.

Finalment, voldria esmentar l'enorme solidaritat mostrada pel conjunt de la ciutadania d'Eivissa com a tercera gran lliçó, i per jo la més important, que ens ha deixat la pandèmia. En un temps en què pareix que s'incrementen les actituds individualistes i la falta d'interès col·lectiu per la situació de les persones més desafavorides o per les que passen per dificultats, la nostra illa s'ha mostrat com una societat solidària i compromesa. Exemples de consciència i de generositat n'estam tenint cada dia. Des del sobreesforç del personal sanitari, que mai podrem agrair a prou, fins a les accions solidàries d'entitats i de persones individuals que s'han multiplicat d'ençà que va començar la pandèmia, o simplement amb els gestos d'aquest o aquell altre consumidor o consumidora que s'atraquen al comerç local per adquirir els productes que necessiten des de la consciència que no ho podem deixar tot en mans de les grans plataformes d'Internet. És la gran lliçó que ens ha donat la pandèmia: Eivissa podrà superar aquesta i qualsevol altra dificultat que ens posin davant si entre tots i totes ens ho proposam.

Així, aquestos són els meus desitjos per al 2021: que trobem un camí de recuperació en una Eivissa que defensa i reforça les polítiques públiques, començant per la salut, però també les educatives, les de benestar social, d'accés a l'habitatge, de suport a la cultura, dels esports i en definitiva, les de tots els àmbits d'actuació de les administracions, començant per l'atenció de les persones que més ho necessiten.

Que la nostra illa iniciï el camí de la recuperació econòmica i turística amb un nou model sostenible i que s'allunyi definitivament del model de descontrol i de massificació, i que potenciem altres sectors econòmics com el primari, el petit comerç, l'artesania o les indústries culturals.

Que el compromís, la consciència i la solidaritat dels eivissencs i de les eivissenques envers els que més pateixen ens acompanyin cada dia de l'any, perquè han estat absolutament exemplars. I, per descomptat, que aquest nou any 2021 vengui carregat d'esperança i de salut per a tothom.

Molts anys i bons!