El 2020 ha estat l'any de la pesta. S'ha de remarcar que és "el nostre any de la pesta" perquè ho és i perquè teníem l'opinió ben fundada que qualsevol temps passat va ser pitjor que el nostre temps, més insegur, amb més probabilitat de morir de fam, de malaltia o de guerra. Ens queixam, però els nostres pares varen néixer durant la guerra, en un món, en el que no hi havia antibiòtics o analgèsics. Els nostres güelos, els que havien sobreviscut a la misèria, a la guerra o a la grip del 18, varen criar els fills durant els anys de la fam, a la postguerra. Els nostres pares varen treballar com animals, sense un dia de descans, varen pujar-nos i varen deixar-nos estudiar. És veritat, això del covid no ens ho esperàvem i el 2020 és el nostre any de la pesta però així i tot, l'hem de posar en perspectiva.
El Nadal reuneix tot allò que oblidam la resta de l'any. És el moment de repassar l'any vell i fer bons propòsits per a l'any nou. Dies de festa i retrobament i moments de melangia i enyor. Hi ha una llarga tradició de contes de Nadal i el més famós de tots es la "Cançó de Nadal" de Charles Dickens. Dickens va escriure a l'Anglaterra de l'època victoriana, un període en el que la primera revolució industrial causava un munt de canvis econòmics i socials. Ara, la quarta revolució industrial i la globalització estan canviant el nostre món, matant l'antic, sense acabar de veure com serà el nou. La Cançó de Dickens té cinc estrofes en les quals els esperits del Nadal (el del passat, l'actual i el del futur) visiten al malvat Senyor Scrooge. Vet aquí, desordenades, set estrofes per a la cançó de Nadal de l'any de la pesta.
L'esperit d'un filet molt prim. Poc pensàvem l'any passat quan ens abraçàvem, menjàvem, bevíem i fèiem plans per a l'any nou (nosaltres havíem de viatjar a la Xina a l'agost) com de complicades o impossibles serien les abraçades, les vidasses i els brindis de les festes de 2020. El món global i hiperconnectat penjava d'un filet molt prim, el filet es va rompre, vàrem caure i encara estam rodolant barda avall.
L'esperit dels hospitals, els metges i les infermeres. Els cops de la caiguda els guareixen els metges i les infermeres. Uns hospitals públics que han fet i fan una feina admirable, que no podrem agrair mai prou. Devem als metges i les infermeres més mitjans i més recursos.
L'esperit dels laboratoris i els científics. Fa 40 anys de la irrupció de la SIDA i encara no es disposa d'una vacuna. Tampoc per a la malària, que en porta molts més. A seqüenciar el virus del VIH es va tardar tres anys i ara en un mes s'ha seqüenciat el virus del COVID i abans d'un any ja s'ha començat a vacunar. El sistema científic i tecnològic és bàsic i aquí la inversió en R+D+i baixa.
L'esperit de l'home del sac de cebes. A l'endemà de tancar-nos del tot al març vaig anar a la fruiteria de prop de casa. La fruitera em va explicar que el dia abans havia volat tot, la gent s'havia emportat qualsevol cosa, sacs de cebes o caixes de patata. Com altres, que arrasaven amb el paper de vàter del súper. Per cert, el senyor aquell que va anar a barallar-se pel sac de cebes, mentre la seva dona s'emportava tot el paper de vàter que trobava al súper, es va passar el confinament donant voltes amb un canet molt lleig que té, criticant el govern i els veïns, fumant amb la mascareta baixada. Ara fa dies que no els veig, perquè els caps de setmana s'escapen d'estranquis a la segona residència a gestionar uns apartaments que lloguen en negre.
L'esperit dels terraplanistes. El covid ha fet més evident que per molt que avancem hi ha una part de la població instal·lada en el negacionisme terraplanista. A la ciutat on visc surten el dissabte al matí a la Rambla amb uns cartells i la cara tapada amb una careta blanca. Una duu una pancarta que posa "Mi cuñado se murió de gripe, no te creas que la covid sea peor". Crec que la cunyada és la filla gran del senyor del sac de cebes, però no n'estic segur, perquè du la cara tapada. No m'estranyaria que fos ella, perquè fa anys que es dedica a la pràctica de TRUCS (Teràpia de Reinvenció Ucrònica-Corpòria i Sanació).
L'esperit de l'home color de taronja. El 2020 s'ha emportat a Trump, però trumpistes n'hi ha molts. Aquí, la ultradreta i els militars, que tant han fet pel retard històric d'Espanya tornen a anar forts.
L'esperit dels reis. Els reis de veritat, els tres mags d'Orient, vendran com cada any el dia 5 de gener a la nit, que cap nen en dubti. I enguany els demanam, més que mai, salut i alegria. Un altre rei, el Borbó emèrit passarà les festes a Abu Dhabi i no es menjarà els torrons amb la família, perquè es veu que hi ha uns problemes amb uns milers de milions d'euros aconseguits de manera poc ortodoxa i que ni torna ni en dóna explicacions. Un rei que va néixer a l'exili de la seua família a Roma i que va camí d'acabar els seus dies en un altre exili. A veure què en diu anit el fill a la tele.
En fi, estimats lectors, moltes gràcies per tot. Bon Nadal i que el 2021 ens rescabali d'aquest 2020 tan lleig. Molts anys i bons!
@joanribastur
