Coses

Aleshores, quan un cel blau clar, nítid, d'ingràvida matèria, a poquet a poquet a Puig des Molins/Beverly-Hills, on només hi viu gent selecta -inclòs lògicament el petit de can Botja- arriba un mena de remor callada, sinuosa, lenta, de veus agosarades i a la vegada imprudents. Novembre camina a ritme segur i ferm cap a les acaballes i Donald Trump, maleït personatge que a l'infern se'n vagi, criminalitza, vol criminalitzar, la vida política americana, mentre na Isabel Díaz Ayuso, ben orientada per un tal MAR, segueix l'estela del decrèpit encara president dels EEUU, operació política molt ben rebuda a la zona de Núñez de Balboa i voltants, on hi viu una part respectable i noble de la burgesia madrilenya. «Cal fer -diuen- «el gran Madrid potent i testicular...». I aquestes veus, aquests àmbits arriben a l'illa, a la terrassa, ampla, liberal, generosa d'Ebusus, cap i casal de les nostres dretes. Arriben aquestes veus i es comenta la jugada imagino que amb satisfacció. Malgrat tot, malgrat l'inevitable crepuscle de Casado i els seus mariatxis, la dreta, sempre «inasequible al desaliento, prietas las filas», no baixa la guàrdia, manté a tota vela la seva poderosíssima nau a la conquesta de nous pacífics, renovats atlàntics i el que calgui. «Todo por la patria» com aquesta colla de militars salvatges que escriuen cartes a Felip VI, un rei que molt va bramar contra els anomenats independentistes -octubre de 2017- i ara calla. Coses. Coses que passen. I enmig d'aquesta fúria i escàndol, el bon poeta ocasionalment de Portmany, Bartomeu Ribes, a les sales de Can Ventosa presenta la seva darrera aportació a les lletres catalanes, 'Improntus', un llibre que mai llegirà Isabel Díaz Ayuso, «Madrid es España y España es Madrid». Amén.