La joventut i la vellesa són dos situacions, una al principi de la vida i l'altra al final, asimètriques, perquè un no és plenament conscient del que era ser jove fins que deixa de ser-ho, però en canvi no sap què és ser vell fins que s'hi troba. Tant joves com vells són etapes de la vida que reuneixen tota mena d'atencions dialèctiques de la societat i de les administracions. Dic atencions dialèctiques, perquè una cosa són els discursos i l'altra la realitat. Avui voldria parlar de la situació dels joves i argumentar que és el problema més greu que encaram com a societat i el que més hauria de preocupar a tothom.
És ben conegut que la situació estructural del mercat de treball a Espanya és una anomalia a nivell mundial. La taxa d'atur espanyola ha superat el 20%, o fins i tot el 25%, tres vegades els últims 40 anys i ara, amb la crisis de la Covid-19, l'atur es torna a disparar, quan encara s'estava recuperant l'ocupació perduda durant la crisis financera de 2008-2013. Per als joves, la situació és especialment dolenta. Els joves són de llarg el col·lectiu més damnificat per la crisis actual i per les crisis anteriors. La taxa de atur juvenil espanyola (40,4%) és més del doble de la mitjana de la UE (17,8%) i incomparable amb Alemanya (6%), França (19,6%), Itàlia (29,7%) o Portugal (24%). És fins i tot pitjor que Grècia (37,8%).
A més, resulta que entre els joves que treballen la temporalitat és molt alta, més alta també que la mitjana europea. Molts dels joves que treballen ho fan en feines temporals i inestables. Hi ha una bretxa generacional en el mercat de treball espanyol, que deixa sistemàticament fora als joves, primer amb dificultats de incorporació a la feina i després amb problemes d'estabilització en bons llocs de treball i amb dificultats de promoció en les seves carreres professionals. Molts joves treballen en tasques per a les quals estan sobrequalificats. En fi, hi ha un contrast feridor entre els discursos sobre la generació més preparada de la història i la realitat d'un mercat de treball que els deixa de banda.
L'atur i la temporalitat, la precarietat en general dels joves, és una situació molt greu, amb conseqüències econòmiques i socials nefastes, tant presents com futures. Els aturats o precaris d'avui seran individus amb pitjors feines i salaris demà. De fet, hi ha una polarització entre uns segment de joves, molt formats, que se'n van a fer les seves carreres professionals o els seus projectes d'emprenedoria empresarial a l'estranger, on estan més valorats i poden desenvolupar el seu potencial en un entorn amb més oportunitats i més valoració del talent i un gruix d'aturats o ni-nis que malviuen a casa dels seus pares entre un present gris i un futur negre. Si els millors se'n van a fer recerca o a emprendre a altres països que els ofereixen millors oportunitats i la meitat dels joves ni estudia ni treballa, qui es suposa que ha d'aixecar un país?
És un problema molt important, segurament el més important de tots. A més dels problemes econòmics causats per l'atur, els salaris baixos i les males condicions laborals, aquesta situació causa un retràs en l'emancipació dels joves i una caiguda de la formació de famílies i la taxa de fertilitat. Per no parlar de les afectacions causades per l'exclusió social associada a la falta de futur de molts dels joves i que es manifesten en problemes psicològics, d'addiccions i trastorns de salut en general. És una situació catastròfica des de tots els punts de vista, un vertader fracàs col·lectiu.
Ara mateix, la situació econòmica general és molt dolenta. Tant si miram a la caiguda del PIB como a l'augment de l'atur, les perspectives són desastroses. Les mesures a prendre per sortir de la situació actual són complicades, però es poden dividir en dos etapes. "Durant" el xoc s'han de sostenir les rendes en la mesura del possible, facilitant que les empreses viables sobrevisquin i que el menor nombre possible d'afectats per un ERTO acabin a l'atur definitivament. La gestió actual dels ERTO, les ajudes a autònoms i pimes, etc. deixen molt que desitjar. "Després", a mitjà i llarg termini, s'han d'usar els fons de recuperació europeus per reestructurar l'economia espanyola i reformar-la a fons, orientant-la a activitats amb més valor afegit, en torn del coneixement, el món digital i la revolució verda. Si no canvia el model de creixement, el mercat de treball i la situació laboral i social dels joves difícilment canviarà.
Actualment España no té els recursos per afrontar ni el 'durant' ni el 'després'. Però això, paradoxalment pot ser una oportunitat. S'ha de fer de la necessitat virtut i esperar que aquesta vegada els socis europeus impedeixin a Espanya malbaratar una vegada més els recursos en aeroports sense passatgers o en vies de tren absurdes. I hem d'esperar que no només impedeixin això, sinó que orientin com reformar el sistema laboral i educatiu. Hi va el present de la gent jove i el futur de tothom.
@joanribastur
