En el que duim d'any, onze dones majors de seixanta anys han perdut la vida víctimes d'un crim masclista, una xifra que suposa la quarta part de totes les dones assassinades enguany a l'Estat.

Aquestes dades xoquen amb el número de denúncies, ja que l'any passat tan sols el 3,3 % del total de denúncies varen ser interposades per dones grans. Si, a més, analitzam l'estudi del 2019 sobre dones majors de 65 anys víctimes de violència masclista elaborat per la Delegació del Govern Contra la Violència de Gènere, comprendrem el perquè de les morts i la manca de denúncies. Aquest estudi ens mostra que 4 de cada 10 dones enquestades havien aguantat durant més de 40 anys la violència continuada i el 27% havien conviscut amb el violent entre 20 i 30 anys.

Quines són les causes de la violència invisible que pateixen les dones grans?

Les dones que avui tenen més de 65 anys i que es varen casar abans de complir 25 anys eren considerades menors d'edat a tots els efectes. Fins l'any 1975, les dones devien obediència a l'espòs. Fins l'any 1981, l'espòs era l'administrador de la societat matrimonial. En el cas de les Illes Balears, les dones només podien posar a nom seu els béns heretats o aquells que l'espòs acceptava intitular a nom dels dos. També es considerava adient que les dones treballessin només a casa o en empreses on no hi havia homes o eren molt pocs.

I un altre aspecte molt rellevant: fins l'any 1981, la pàtria potestat era exercida exclusivament pel pare, de tal manera que el marit podia donar en adopció un fill o una filla sense el consentiment de la dona. Aquestes qüestions jurídiques condicionaren la vida de les dones i les conseqüències han arribat fins al dia d'avui. El 46% cobren una pensió contributiva de jubilació o invalidesa, que suposa una mitjana de 700 euros. D'altres perceben pensions de viudetat voltant els 600€, pensions no contributives de 400€ o no perceben res i depenen totalment del cònjuge.

Les administracions públiques tenim el deure de garantir que les dones grans que denuncien la violència de la seva parella tendran els ingressos mínims per sobreviure. A més, hem de garantir una plaça a les residències de tercera edat a totes les víctimes que no tenen un habitatge.

Per mostrar el rebuig a la violència masclista, entre els actes que ha organitzat l'Institut Balear de la Dona, guardàrem un minut de silenci a les 12 hores de dia 25 de novembre. Reflexionem si entre tots i totes podem fer un món on la igualtat sigui l'eix de la convivència.