En moments de dificultats, i ara més que mai, tots acudim a les administracions públiques a la recerca de suport: autònoms, pimes, famílies, etc. I la resposta a aquestes demandes ha de ser ferma, sòlida i aportar confiança en un moment de tanta incertesa.

A les Illes Balears, aquesta resposta no ha estat només immediata arran l'arribada de la pandèmia de la Covid-19, sinó que des de 2015 el Govern de les Illes Balears ha estat reforçant les polítiques públiques i enfortint la sanitat, l'educació i els serveis socials fins a situar, en el període 2015-2019, la nostra comunitat en la mitjana estatal en despesa social, condició que havia perdut anteriorment en la tristament famosa època de retallades del Govern Bauzá i Marí Bosó. No voldria ni imaginar com hauria estat aquest 2020 amb els serveis públics retallats, febles i debilitats d'abans de 2015.

Ara, en un context d'excepcionalitat història, iniciam la recta final del complicat 2020 i, amb ella, el repte de l'aprovació dels pressupostos de la Comunitat Autònoma per a 2021, els quals es basen en tres pilars: la lluita sanitària contra la pandèmia, la preservació de la cohesió social i la recuperació econòmica justa. Però també amb dues fortes empentes: l'aportació extraordinària dels fons europeus i la suspensió de les regles fiscals, que limitaven els nivells de despesa, dèficit i deute de totes les administracions públiques.

En clau estatal, les Illes Balears han rebut ja 1.400 milions d'euros per ERTOs i 400 del fons de recuperació. A més, la creació del Fons Covid de 16.000 milions d'euros atorga a les Balears un repartiment per damunt de la mitjana estatal a causa de l'impacte negatiu més gran que la crisi derivada de la pandèmia suposarà per al nostre model econòmic, basat majoritàriament en el turisme, a mes dels. És per això que els pressupostos de les Illes Balears per a 2021 aporten un augment del 61% en polítiques d'innovació, per enfortir la nostra economia a través de la seva diversificació i reducció de la dependència turística.

En clau europea, el projecte comunitari ha assolit un nivell superior d'integració amb l'aprovació, per primera vegada en la història d'un endeutament comunitari per finançar la recuperació econòmica dels estats membres. El missatge de la Unió Europea és clar pel que fa a condicionar la recepció de fons a la transició energètica verda, la digitalització i la protecció de les rendes familiars i empresarials. De nou, polítiques expansives en un moment de recessió econòmica, que res tenen a veure amb les receptes antigues dels partits polítics de dretes, capficats en reciclar-les en l'actualitat: retallar, retallar i retallar.

Els pressupostos de les Illes Balears per a 2021 fan una previsió responsable i rigorosa dels ingressos i estableixen un màxim històric en polítiques públiques socials, assolint un augment del 5% en Educació, del 12% en Salut i del 15% en Serveis socials.

En moments de dificultats és necessari un sistema públic fort, i això significa més personal, més recursos i més infraestructures. Per fer front a la pandèmia s'han contractat més de 900 professionals sanitaris, més de 560 professors i més de 140 rastrejadors. S'han creat noves places a residències de gent gran i centres de dia. Per a 2021 també s'ha previst crear l'Agència de Salut Pública de les Illes Balears, accelerar inversions en infraestructures educatives amb la creació de 6 nous centres i millores a altres 11, a més de reforçar la digitalització de tot el sistema educatiu i duplicar la inversió en ajuts menjador. També s'ha destinat al SOIB el pressupost més elevat de la seva història i s'han posat en marxa 502 habitatges durant 2020, que el 2021 seran 1.000.

I, principalment, s'ha assignat el finançament necessari per al Pla de Reactivació Econòmica de les Illes Balears, que juntament amb els ERTO i l'aportació de liquiditat, és l'escut per al teixit productiu i per a l'ocupació, ja que la sostenibilitat econòmica del sector públic i del sector privat són vasos comunicants.

Els pressupostos per a 2021 inclouen també un augment del 23% en les transferències directes a empreses a través d'ajudes i bonificacions, un 14,1% d'augment en inversions, augmentar el finançament de pimes i autònoms fins al triple del que ISBA ha avalat en els últims anys, un augment del 25% en energia i canvi climàtic, un augment del finançament que a través de FOGAIBA arribarà al sector agrícola, ramader i pesquer, un augment fins a 10 línies d'ajudes per al sector cultural i, com no pot ser d'altra manera, s'inclouen totes les inversions necessàries per a fer de les Illes Balears un destí turísticament segur.

Tot això sense deixar de ser reivindicatius amb l'Estat per a la compensació dels desequilibris financers que històricament s'acumulen: un nou sistema de finançament autonòmic just amb la nostra comunitat i el desplegament de la part fiscal del Règim Especial de les Illes Balears (REB) que ens situï en un nivell d'inversions just i compensi els efectes de la insularitat, els quals es troben en vies d'importants avanços.

En un moment d'emergència social, com el que estam vivint, i en el qual alguns han demostrat tenir altres prioritats -el Rei, la Constitució, els okupas o les ofenses cap a la unitat de la Nació- és precisament quan hem de reclamar un concepte de patriotisme diferent del que molts estan acostumats. Un patriotisme que no es troba vinculat a un sentiment de pertinença a una terra o a una llengua, sinó que és l'orgull de contribuir mitjançant els impostos que paguem empreses i particulars a finançar amb solucions comunes les necessitats comunes d'una col·lectivitat. Si hi pot haver una resposta sanitària i social, és gràcies a tota la ciutadania.

Des de la dreta -estatal, autonòmica i municipal-, només hem observat rebuig, bloqueig i crispació que no ha fet més que dificultar el clima de confiança que l'economia necessita i el compliment de les mesures que amb tanta dificultat i sacrifici hem hagut d'afrontar. Però en la seva crítica cap a uns pressupostos de despesa pública, hem d'entendre que el que seria profundament insostenible seria no fer front a les necessitats de la ciutadania i deixar caure empreses i famílies. Això sí que seria un cost inassumible.