A l'oberta terrassa de Ca n'Alfredo arriben claríssims símptomes i significacions de tardor emotiva que matisa totes les seqüències. Plenitud del novembre i sobre el citat escenari, Fanny Tur -no oblidarem pas Josep Antoni discret i silenciós- que qualsevol dia, ja ho veureu, tornarà al camp bèl·lic de la política, no té altra intenció que menjar i gaudir, per això aquest matí és matí de dissabte, matí de sol, d'una ració generosa de les conegudes com gambes 'al ajillo', un menjar, un suggeriment molt de moda i a la moda allà els anys seixanta quan els madurs d'ara eren jovenets nerviosos i impacients. Altres temps d'altres èpoques d'altres dies possiblement inoblidables. O no. Vés a saber. Però el protagonista foren unes gambes de nirvi i de potència, de sabor i d'energia. La felicitat fou gairebé absoluta mentre en la distància l'amic Joan -encara és 'periquito' de l'Espanyol- observa i controla la situació. Una situació, més aviat una tertúlia amable on es posa en joc tota mena d'històries i de particularitats de la nostra vida quotidiana. L'amiga Fanny no només és una força de la naturalesa, és un torrent de paraules i d'acció continuada, ella marca l'expectació i l'interès de la concurrència. Recordam l'anècdota aquella quan un imprudent, inexpert periodista accidental gossa demanar-li, no sabem per què, la dimissió. «Fanny dimissió» fou el títol d'un article que era tot un despropòsit. Coses que passen mentre la vida passa. A les acaballes i des de la seva cova particular feu acte de presència l'inevitable Torres Font. I de sobte tot canvià. Però les gambes i el vi el vi excel·lents. Amén.
