Pel novembre, efectivament la reflexió. Però no una reflexió qualsevol agafada d'urgència al 'súper' de la cantonada, del poble o de la vila en qüestió. No. Res més lluny de la realitat d'avui, d'ara mateix,14 de novembre, festivitat de sant Prudenci, verge i màrtir. La reflexió del novembre i pel novembre -superada i assumida la diada dels morts, dels vius i de tots els sants- que tot just ara mateix es troba a la meitat d'un més sempre de glòria i esplendor. Novembre, i això vol dir la lenta caiguda de la fulla de l'arbre magnètic i metafòric, la sobtada aparició a escena d'una pluja suau, tàctil, gairebé de magnètica inspiració, la dolça suavitat d'un llebeig -o tal vegada llevantet màgic i una mica entremaliat- s'acosta i ens acosta a velles històries, tradicions i llegendes ubicades a la profunditat de l'Eivissa profunda -que ja no existeix- personificada, individualitzada a terres de Balàfia, a la vora i a la llum de localitats conegudes i perdurables, perpetues també; sant Llorenç, sant Mateu d'Aubarca, santa Gertrudis de Fruitera de...I tants i tants noms que en aquest instant no puc ni evocar ni recordar. Coses dels temps que passa i passarà. Reflexió pel novembre i del novembre i la calor de la llar plena d'olors sensitius i de tota la vida, la sobrassada, el botifarró, el flaó -no és el temps però...- les orelletes -molt visibles per cert en temps de campanyes electorals i no és avui el cas- i el vi de la terra, sempre el vi de la terra, per unificar i aixecar esperits de germanor possible i efectiva. Novembre, pensament i botifarró silenci. I una mica de sexe, lògicament.
