En el meu últim article explicava com les dos últimes dècades les Illes han crescut, però que ho han fet menys de la mitjana, de manera que han perdut posicions en PIB per càpita. El PIB mesura l'activitat econòmica generada, però no és un bon indicador per mesurar la qualitat de vida. Hi ha diversos factors, com la distribució de la renda, la salut, la contaminació, el lleure, etc. que determinen el benestar social i que no estan recollits en el PIB.
L'ONU mesura el benestar social a partir de l'Índex de Desenvolupament Humà, basat en les idees del Premi Nobel d'Economia Amartya Sen, que defineix el desenvolupament com assolir una vida sana, llarga, educada i rica. Per concretar aquestes idees, l'ONU construeix un indicador que combina l'esperança de vida al néixer, la taxa d'escolaritat i la renda per càpita descomptada. Des de 1980, l'índex permet seguir l'evolució del desenvolupament humà al món. La idea de Sen és que el creixement econòmic és un mitjà important per assolir el desenvolupament humà, però no és l'únic element i s'ha de combinar amb llibertat i bones polítiques pro-desenvolupament, sobretot polítiques educatives, sanitàries i socials.
La Comissió Europea publica un altre índex adreçat a mesurar el benestar a nivell desagregat. L'Índex de Progrés Social (IPS) mesura la qualitat de vida per a les 272 regions europees (NUTS 2) i permet fer comparacions homologables. L'IPS es calcula a partir d'un conjunt d'estadístiques sanitàries, educatives, demogràfiques, ambientals, econòmiques, etc., en total 50 indicadors, agrupats en 15 subíndexs. Una primera mirada al rànquing permet copsar si les regions pugen o baixen posicions en IPS respecte a la seua posició en PIB per càpita. A nivell espanyol, les tres primeres regions en PIB per càpita també ho són en IPS: Madrid (91 a nivell europeu), País Basc (102) i Navarra (129). En canvi, Catalunya, que és la quarta comunitat en PIB per càpita, cau a la dotzena posició espanyola en IPS (163 a nivell europeu).
Què diu l'IPS respecte a les Illes? Com que és impossible resumir en un article de premsa tota la informació, em limitaré a fer algunes pinzellades. La dada bàsica és que les Illes Balears, la sisena comunitat en PIB per càpita, cauen a la setzena posició en progrés social, i per darrera només hi tenen Andalusia, Ceuta i Melilla. Aquesta caiguda de 10 posicions, més grossa encara que la catalana, és espectacular i és per si sola el millor exemple de que el PIB per càpita no és un bon indicador de qualitat de vida i benestar de la població. En «necessitats humanes bàsiques» les Illes són la 157 a nivell europeu (14 entre les espanyoles). En «fonaments del benestar» les Illes són el 202 a nivell europeu (16 a nivell espanyol). En «aigua i sanejament» són el 174 (12 a Espanya). En «accés a coneixement bàsic» ocupen el lloc 268 de 272 regions (18 a nivell espanyol, amb només Ceuta per darrera).
On tenen resultats relativament bons les Illes? En tres àmbits en els quals, en general, les regions espanyoles està prou amunt. La millor posició balear és en «qualitat ambiental», que a nivell europeu encapçalen les Illes Canàries i les Illes Balears són el 31 a nivell europeu, però així i tot, a nivell espanyol és la 10a en aquest subíndex. També són relativament bons els resultats en «nutrició i assistència sanitària», on les Illes Balears es situen 43 a nivell europeu (14 a Espanya ) en una classificació que lidera Navarra. En «salut i benestar» les Illes ocupen el lloc 64 a nivell europeu i el setè entre les comunitats espanyoles. Es de destacar que en cap àmbit la posició balear en benestar iguala o supera la seua posició en PIB per càpita.
Tres consideracions per acabar. Primera, l'IPS és un índex molt complet i públic, disponible a la web de la Comissió Europea, que analitza amb les mateixes dades i criteris les 272 regions europees i que serveix per comparar de manera homogènia els determinants de la qualitat de vida. Segon, que el benestar de la població no només és important, sinó que ha de ser l'objectiu de les autoritats i les polítiques públiques. Què fan els nostres governs, de tots els nivells, si no es dediquen a perseguir amb les millors polítiques possibles el benestar de la població? I finalment, si fa quinze dies els parlava del eje de la prosperidad, l'anàlisi del benestar regional confirma la discriminació sistemàtica d'un altre eix, el mediterrani. Les comunitats de les Illes Balears, el País Valencià i Catalunya presenten, en general, resultats de benestar pitjors que les comunitats del centre i el nord d'Espanya. Aquestes comunitats mediterrànies estan maltractades sistemàticament pel dèficit fiscal i l'escanyament fiscal explica bona part de les diferències en benestar social. Sense corregir aquest maltractament sistemàtic serà molt complicat, per no dir impossible, avançar en benestar i progrés social. Els valencians sembla que s'han posat les piles, a veure què faran els polítics i la societat civil de les Illes.
@joanribastur
