No sé vostès, però jo fa pocs dies que he tornat i ja trob que el setembre s'està fent llarg. Quan m'he aixecat aquesta matinada lluïa la lluna plena de setembre i he recordat que la lluna plena d'agost la vaig veure a Sant Jordi on, per dir-ho amb el poeta, la lluna és més lluna que enlloc. He estat per fer un uc i tornar-me'n a jeure, però tampoc és cosa d'escandalitzar el veïnat, així que he pensat que escriuria unes notes pel Diari, uns apunts una mica dispersos sobre el moment.
1. Aquest estiu hi ha hagut molta menys gent a Eivissa, hi havia molts llocs tancats o mig buits, però també llocs amb més gent que mai o amb tanta gent com sempre. Com sempre, com en tot, hi ha guanyadors i perdedors i a Eivissa les pèrdues de moltes empreses i molts treballadors fan feredat. Això si, hi ha hagut molta menys gent, però encara ha vengut gent que s'hauria pogut quedar a ca seua. A una platja vaig fer veure a una parella de turistes que no havien deixat ni un metre entre la seva tovallola i la nostra i que hauríem de mirar de mantenir una certa distància pel bé de la salut de tots. Se'n varen anar, però quan una estona després varen passar per anar-se a banyar, ella va tossir ostensiblement, mirant-nos amb actitud burleta. O què dir de tota la gentada que ha omplert cada dia el mirador de Cala d'Hort, inclòs qui degué fer saltar la cadena que havia posat l'Ajuntament. O els que es posen en llocs que no haurien d'anar provocant accidents i morts. O, en un altre registre, els que van a la platja amb els cans. O per acabar amb una mica de glamour, el fet que ha posat, també enguany, Ibiza a les portades de la premsa internacional a finals d'agost: Neymar, Di Maria i Paredes, els futbolistes del PSG, que diu que varen agafar el Covid-19 a Eivissa. No s'explica o no ho he sabut trobar, si és que es varen treure la mascareta, no varen respectar la distància social o no es varen rentar les mans.
2. La recessió causada per la pandèmia ja és la més profunda des que tenim registres. La magnitud de la caiguda de l'economia espanyola és la més gran de la Unió Europea (18,5% de caiguda del PIB el segon trimestre per un 11,7% del conjunt de la Unió) perquè el model productiu està molt concentrat (més concentrat que en altres països) en activitats que han patit especialment, en particular el turisme. Diversificar és sempre la millor recomanació. Ja va passar amb la crisi de 2008 quan el pes que havia assolit els sector de la construcció i les activitats immobiliàries varen suposar un llast molt gran. A Espanya com sempre el gran problema és l'atur, perquè el mercat de treball reacciona molt aviat i costa molt poc destruir llocs de treball, però molt recuperar-los. Acaben de sortir les dades d'atur registrat del mes d'agost, que ha augmentat un 90% al conjunt de les Illes i un 144% a Eivissa. Les dades parlen soles.
3. Com la crisi, la recuperació també és (o serà) incerta, incompleta i desigual tant per països com per sectors. La recuperació depèn de diner públic, això és evident a tot arreu. Potser l'exemple més gràfic és el dels ERTO. Els ERTO passats que varen ser un bon instrument per el xoc a curt termini, però que hi ha gent que encara no ha cobrat. I els ERTO actuals i futurs, que encara no es sap si, o com, continuaran a la tardor. Però el problema a Espanya és que el govern no té els diners per fer front a les despeses necessàries i els ha de demanar a Europa. I és ben sabut, quan es demanen crèdits els creditors solen posar condicions i dir en què i en què no es pot gastar. I això afecta als diners necessaris per tapar l'hemorràgia (els ERTO) com els fons de recuperació que encara no està clar com s'invertiran. En fi, la incertesa afecta tots els sectors, però és especialment greu en el sector educatiu, perquè queden pocs dies per començar les classes i hi ha molts aspectes que les famílies i els mestres no tenen clars.
4. L'economia està molt malament i la política ha fracassat estrepitosament, començant per dalt de tot. En els països on la gent confia en el sistema en les grans crisis i els moments difícils es produeix un efecte d'unió entre la gent i de la gent respecte el govern (el que els politicòlegs diuen efecte rally around the flag). Hi ha països, en canvi en els quals la gent desconfia sistemàticament dels polítics, perquè creu que prevalen la corrupció o els interessos endogàmics. I els polítics desconfien de la gent, perquè la consideren immadura i poc capacitada per prendre decisions importants. Un país així està atrapat en un cercle viciós, un equilibri mal de desfer. Espanya és un exemple paradigmàtic de país amb una democràcia primeta i corcada. L'episodi de l'estiu ha estat el del Rei Joan Carles desapareixent (un altre Borbó que fuig?), a primers d'agost amb una carta, sense que son fill, el Rei Felip, n'hagi dit res i ni el govern ni els principals partits de l'oposició hagin donat ni demanat explicacions. Per què ha de complir la gent amb les lleis i les seues obligacions si els que hi ha dalt de tot no ho fan?
@joanribastur
