Es una frase que va fer famosa Donald Rumsfeld, el sinistre Secretari de Defensa de Bush fill: hi ha el què sabem i hi ha el què sabem que no sabem, però també existeix el què no sabem que no sabem. Encara que ens sembli que fa molt temps que estam atrapats per la crisi del covid, no fa tant, just mig any des que en vàrem començar a sentir parlar (una cosa que passava a la Xina...) i una mica més de quatre mesos des que ens vàrem tancar per primera vegada i encara és massa aviat per avaluar la situació, per saber com canviarà el món. Ara sabem algunes coses, sabem que no sabem moltes altres coses, però no sabem i no podem saber, el que no sabem.
Sabem que la recessió és i serà greu. No serà una V, serà una U o una W, una recessió llarga i profunda, amb un impacte gran sobre el PIB i un augment gran de l'atur. Sabem també que, com sempre, la caiguda del PIB i l'augment de l'atur no és homogeni, ni entre països ni entre regions d'un mateix país. Sabem que no hi ha intercanvi entre salut i economia, perquè no es pot fer el càlcul i perquè, per si algú ho dubtava, hem vist que els països que han intentat protegir l'economia a càrrec de la salut (com Suècia o els Estats Units) estan igualment malament, tant en l'economia com en el nombre de morts per covid. No hi ha manera de protegir l'economia sense protegir la salut de les persones i fins que no s'hagi trobat un tractament efectiu i/o una vacuna, l'economia mundial estarà en cures intensives. Sabem que els problemes que teníem abans, a finals de l'any passat, segueixen sent-hi: la necessitat de governar la globalització d'una manera més inclusiva, d'afrontar la pobresa i la desigualtat, de lluitar contra el canvi climàtic, etc.
Sabem que hi ha gent que no es vol posar mascareta, a Eivissa hi ha hagut fins i tot manifestacions contra les mascaretes. També hi ha gent que no vol vacunar els seus fills. De fet, fins i tot hi ha algun metge que contribueix a la propagació de teories conspiratives. La ignorància i la maldat són molt dolentes i si s'ajunten no diguem. Aquest episodi m'ha recordat les lleis universals de l'estupidesa humana de l'historiador italià Carlo Cipolla. Per a aquest autor, un estúpid és algú que fa mal als altres sense treure'n cap benefici o fins i tot perjudicant-se a ell mateix i els estúpids són els individus més perillosos que existeixen.
Sabíem que la recuperació havia de venir de la mà d'inversions públiques i que en estats tan endeutats com Espanya, els fons havien de venir de la Unió Europea. Finalment, la matinada de dilluns passat, la Unió va arribar a un acord sobre el fons de recuperació. L'acord va ser molt difícil d'assolir perquè alguns països del nord i el centre d'Europa (els Països Baixos, Dinamarca, Suècia, Finlàndia i Àustria) s'oposen a fer transferències directes als països del sud, sobretot a Itàlia i Espanya. França i Alemanya que són l'eix central de la Unió ja havien acordat que hi hauria un paquet important d'ajuts. El que es discutia el cap de setmana passat és com serà aquest paquet. Finalment hi haurà 390 mil milions d'ajuts directes, transferències que no s'hauran de tornar, i 360 mil milions en préstecs. La Unió finançarà amb deute propi tot el paquet, de manera que el seu espai fiscal s'ampliarà i es crearan noves figures impositives.
Hi ha dos característiques importants del paquet d'ajuts: primer, que hi ha regles de condicionalitat i supervisió europea de l'aplicació dels fons als diferents països. I segon, que els fons no seran per a qualsevol cosa, sinó per impulsar la «doble transició»: Una transició cap a una economia més verda, amb la descarbonització que permeti lluitar contra el canvi climàtic. En aquest àmbit hi ha el cotxe elèctric, els nous combustibles i el que s'anomena en general indústria 4.0. Aquí, Europa s'hi juga tres batalles a la vegada: la recuperació post-covid; la lluita contra el canvi climàtic i a favor de l'economia circular i la recuperació de la industria com a sector potent estratègic. La segona transició és cap a l'economia digital. Europa sabia que anava endarrerida, no només respecte els Estats Units sinó respecte la Xina o Corea del Sud. La crisi del covid ha evidenciat la importància del món digital i la connectivitat. La transició verda i digital no serà homogènia. Hi haurà guanyadors i perdedors i hi guanyaran més les regions i les empreses que sàpiguen plantejar projectes potents en aquests àmbits.
Sobretot, l'ajut europeu hauria de servir per no necessitar més ajuts europeus en el futur. Perquè a Espanya i a Itàlia hi ha molts exemples de que abocar recursos a les regions més pobres (el Mezzogiorno italià o les regions del Sud d'Espanya) sense condicionalitat no canvia res i les diferències es mantenen i es cronifiquen en el temps. I hi ha molts exemples de que la inversió en obra pública per se no sempre és productiva. La senyora Merkel, el senyor Rutte i molts altres ho saben.
En fi, d'aquí déu o vint anys sabrem més coses. Mentrestant, els desitj un bon estiu i que ens retrobem al setembre amb salut.
@joanribastur
