Per primera vegada veim consideracions sensates sorgides d'un jutjat, dins els límits del Regne d'Espanya, en relació al delicte d'odi. El delicte està tipificat per l'article 510 del Codi Penal espanyol, que s'ajusta al que estableix sobre aquesta qüestió la legilació europea. Moltes de les afirmacions, emperò, que fins ara havíem llegit en relació a aquest delicte no s'hi ajustaven ni de bon tros. Què se'n diu, dins el cabdal comunitari, del delicte d'odi? La tipificació del delicte, per començar, està pensada per defensar sectors de la societat vulnerables, col·lectius febles, minories de qualsevol tipus (nacional, sexual, lingüístic) de l'embat de les majories. Així, idò, hom no pot considerar igual un insult xenòfob, posem per cas, d'un ciutadà de la minoria eslovena del Friül contra els italians, que un insult xenòfob d'un italià contra un ciutadà de l'esmentada minoria. No és igual que, centrem-nos en la nostra part del món, un aranès amolli un exabrupte contra els catalans que un català faci el mateix contra els aranesos. No és igual que un manter s'expressi en contra de la policia que un membre d'un cos armat ho faci contra els manters. Posem-nos-ho dins el cap: els receptors del delicte d'odi no són tots els estaments de la societat, ni tots els seus membres, ni tots els seus sectors. Són, específicament, col·lectius vulnerables i minories (de qualsevol casta i condició). Mentre siguin vulnerables, s'entén. Els de l'Ibex-35 no poden ser objecte de delicte d'odi, encara que algú faci un rap dient que se'ls ha d'enviar tots a una illa deserta i escampar-hi el virus del còlera.
Els fets que m'han portat a redactar aquesta columna varen tenir lloc a Vic. En plena puixança de la pandèmia, un regidor de la CUP va amollar un exabrupte de gust dubtós contra l'exèrcit espanyol. I determinats membres de les Forces Armades varen considerar que allò podia ser delicte d'odi i varen denunciar el regidor en qüestió. Els havia desitjat que s'encomanassin el virus provocador de la pandèmia. Delicte d'odi? La cosa va continuar amb una denúncia contra el regidor, amb la consegüent acusació de delicte d'odi.
La jutgessa titular del Jutjat número 2 de Vic ha considerat que la denúncia no té fonament, tot apel·lant tant al que diu l'article 510 del Codi Penal espanyol com a allò que disposa la legislació europea. Es basa en l'evidència que les Forces Armades «no són un col·lectiu vulnerable» (textualment, de la sentència). En no tractar-se d'un col·lectiu vulnerable, no poden ser objecte del delicte d'odi, per molt que algú digui, divulgui, canti o publiqui que odia l'exèrcit. I per molt que carregui les tintes en aquest odi.
Més endavant, la jutgessa fa una consideració ben discutible, tot i que la sensibilitat judicial espanyola més general va en aquesta línia. Hi diu: «Les Forces Armades, com a institució corporativa no constitueixen un col·lectiu o grup amb ideologia pròpia». És evident que les Forces Armades espanyoles tenen «ideologia pròpia», si més no pel que fa a la qüestió nacional. La defensa de la «unitat de la pàtria» forma part del moll de l'os de la seua manera d'entendre el món, per molt que la comunitat internacional opti pel dret d'autodeterminació. Entenc que allò que vol dir la jutgessa és que no poden identificar-se com a socialistes o com a feixistes, o com a conservadores o com a liberals. En principi, cap cos armat no ha de tenir ideologia. I ha d'estar al servei de les persones de totes les ideologies. Al Regne d'Espanya la cosa grinyola una mica, perquè teòricament han de servir amb igual entusiasme els que volen mantenir el model d'estat actual com aquells que volen canviar-lo de dalt a baix. Però bé, això ja són figues d'un altre paner.
Quasi al mateix temps que la jutgessa de Vic diu que el regidor Joan Coma no pot ser processat per delicte d'odi perquè les Forces Armades no són un col·lectiu vulnerable, llegesc la següent notícia, a un digital de Mallorca: «La Guàrdia Civil deté un home perquè orientava missatges d'odi cap a la Casa Reial de manera individualitzada cap a les seves Majestats i Alteses». L'home, de cinquanta-nou anys, ha estat detengut per aquest motiu a la molt noble ciutat de Gandia, al País Valencià. En llegir la notícia, només em venen al cap dues consideracions: o bé els membres de la benemèrita no saben que només poden ser objectes de delicte d'odi els membres de col·lectius vulnerables, o bé consideren els reis i la seua parentel·la com a tal. Si no són part d'un col·lectiu vulnerable, se suposa que es pot expressar tant d'odi com es vulgui, a través de la xarxa social que ens vengui més de gust, contra els membres de la reialesa.
Però, alerta!, no ho faceu, que en aquest cas hom pot apel·lar a un delicte que sí que està tipificat al Codi Penal espanyol: el d'injúries a la Corona. Delicte que, tot sigui dit de passada, les monarquies europees (a les que tant sovent apel·len els monàrquics espanyols per defensar la monarquia enfront de la república), de manera generalitzada, no compten amb aquest delicte als seus respectius codis penals. A la Gran Bretanya, posem per cas, o a Holanda, o a Dinamarca, o a Noruega, hom pot injuriar la Corona tant com li vengui de gust.
