L'impacte macroeconòmic. El Fons Monetari Internacional acaba de revisar les previsions sobre l'efecte de la crisis del covid i empitjora les del mes d'abril. Ara el Fons prediu una caiguda del 4,9% de l'economia mundial, un 10,2% per a la zona euro. Els tres països desenvolupats amb una perspectiva pitjor son Espanya i Itàlia (caiguda del 12,8%) i França (caiguda del 12,5%). No és que el Fons tengui un gran rècord d'encertar les seves prediccions i per tant les xifres exactes ja les veurem més endavant, però és evident que la situació és molt complicada i que 2020 veurà la caiguda del PIB més gran registrada fins ara en un sol any. I això colpeja quan encara no fa deu anys de la sortida de la gran recessió, que va seguir a la crisi financera de 2008.
Guanyadors i perdedors. La crisi té i tendrà un impacte brutal, però com sempre hi ha perdedors i guanyadors. Hi perd gairebé tothom, però en particular hi perden els treballadors i les empreses dels sectors vinculats a les aglomeracions de persones: el turisme, la restauració, el lleure i l'oci, el comerç, etc. Tots aquests sectors pateixen i patiran molt. Hi guanyen les grans empreses del sector tecnològic, les xarxes socials i el comerç electrònic.
El turisme. El sector turístic és el gran perdedor de l'aturada. Tota la cadena de valor, des de les companyies aèries fins al petit bar o restaurant, passant pels hotels, les discoteques, els festivals i esdeveniments, etc. no sap ni quan ni com podrà tornar a un ritme d'activitat com tenia abans. I aquesta crisi ha incidit sobre el debat estructural, de fons, que pateix el sector des de fa anys i és que hi ha la percepció que els costos i els beneficis del turisme no estan ben repartits. El model de turisme massiu de sol, platja i festa genera molta activitat econòmica i molts llocs de treball, però també molts costos ambientals, urbanístics i socials que no assumeix i que no estan ben regulats per les administracions corresponents. I un model de relacions laborals incompatible amb la suposada riquesa que es crea.
La incertesa i el risc. La crisi del covid ha suposat un exemple molt bo per explicar la diferència entre incertesa i risc. Si et jugues 10? a cara o creu tens el 50% de possibilitats de guanyar i acabar tenint 20? i un 50% de possibilitats de perdre i acabar amb 0?. Si en lloc de jugar-te els 10? a cara i creu te'ls jugues als daus les probabilitats són diferents, però igualment clares i calculables. Això és una situació de risc. Els riscos són estimables i més important, se'ls hi pot posar preu i es poden cobrir amb assegurances i altres instruments financers. En canvi, la incertesa es refereix al fet de que ni tan sol coneixem els possibles resultats, no sabem res del futur, no sabem si estam jugant als daus o a les cartes. Davant la incertesa no hi ha assegurança possible perquè ni tan sol es sap de què assegurar-se. Les grans oportunitats de negoci venen justament de les persones que saben veure més enllà de la incertesa, inventant coses que eren inimaginables un temps abans, com la pantalla plana dels mòbils o les xarxes socials. Igualment els grans daltabaixos també venen de xocs que no eren ni imaginables a priori. La crisi del coronavirus és l'exemple d'això. No estava al cap de ningú que el 2020 una pandèmia aturàs el món. I aquí estam, sense saber si hi haurà rebrots, ni quan, ni com seran.
La recuperació amb fons europeus. La Unió Europea (o hauríem de dir Alemanya i la senyora Merkel?) finalment es va posar les piles i s'ha aprovat un paquet important d'ajuts per a la recuperació. Però hi ha un parell de coses a remarcar. Primer, que una part són transferències, però una altra part són crèdits que s'hauran de tornar. Justament la discussió sobre el pes relatiu entre transferències a fons perdut i crèdits a retornar és molt important entre els socis. I segon, que Europa demana sobretot finançar grans projectes i reformes que puguin suposar canvis reals en un model econòmic dèbil i que pateix especialment cada vegada que les coses van mal dades.
La política. Ho he escrit altres vegades, Espanya té una democràcia primeta i corcada amb una cultura cívica i democràtica molt millorable. La sanitat pública i l'educació maltractades durant molts anys. La ciència i la tecnologia despreciades. La sensació de que la legalitat és una cosa per mirar d'agredir el contrincant. O no fa sensació d'impunitat veure com es posen d'acord des de Vox fins al PSOE per no investigar si el rei Joan Carles va cobrar 2.000 milions de comissions a l'estranger o si Felipe González va participar en la creació dels GAL?
La natura. S'ha parlat molt del retorn de la natura arran del confinament, l'aigua més neta, els dofins a la vora del port o els ocells que fa temps que no veiem. La natura tarda poc a recuperar-se si li donam una mica d'espai. De fet, quan parlam de destrucció de la natura, volem dir destrucció de les coses naturals que encara queden i que a nosaltres ens agraden, perquè a altres coses naturals que no ens agraden tant com les rates, les paneres, les serps o els moscards tigre sembla que els hi va de conya.
@joanribastur
