Advertència necessària, imprescindible; aquest article és fals, res del que dic m'ho crec, tot, és producte de la imaginació de poeta emèrit per la gràcia de Déu).

Torna el futbol -el passat dijous ja roda la pilota- això vol dir, simplement i demano disculpes oportunes i sinceres, que torna la barbàrie, la incivilització, el despropòsit moral i pràctic. Torna l'espectacle de la violència -tot esport es violència i lluita escarnissada- a omplir milers de pàgines d'informació esportiva que de vegades, ho reconec, arriba i supera qualitats d'excel·lent literatura, cosa que desconcertarà als meus amics poetes. Però això evidentment és una altra història que avui no toca. Torna el futbol després del parèntesi de sobtada tancada futbolera provocada per una mena de temps i dies estranys, dispars, de difícil control quan el país s'ha vist sotmès a un trasbals que ha pogut commoure a gairebé tothom. Ara, sembla que superada la primera fase, les populars figures -figures i figuretes, que de tot hi ha- futboleres ens faran la guitza, la punyeta a ritme frenètic. Des d'ara s'ha acabat escoltar la ràdio, per exemple. Una ràdio, unes emissores col·lapsades, segrestades per el fútbol. Adeu, als nostres programes de referències, adeu a la felicitat de poder escoltar la ràdio de forma tranquil·la i serena sense interrupció de locutors que més que parlar, criden i criden. Adeu per sempre més. Torna el futbol, torna la barbàrie.