Una de les conseqüències més punyents de l'epidèmia del covid-19 que estam patint és la reflexió sobre el nostre futur, l'immediat per aquest estiu 2020, a mig termini ja que es sospita que això no s'acaba aquí degut al risc constant de nous rebrots, i a llarg termini degut a que el món, la biosfera, cada vegada està més atapeïda i estressada, i després d'un covid-19 poden venir altres problemes sanitaris, climàtics, alimentaris, mediambientals... que ens posen en estat de guàrdia cap un futur incert que fins ara era una simple quimera, però que després de la primavera 2020 s'ha presentat per no acabar d'esvair-se.

Aquest estiu, no sols hi haurà pocs turistes, sinó que el perfil de les persones que ens visitaran segurament estarà esbiaixat respecte al turista prototipus que solíem tenir altres estius. Algú pensa que tendrem aquelles aglomeracions a la posta de sol, o a les discoteques? I si les tenim, algú pot pensar que això ens sortirà de gratis? Per posar sols un exemple.

Pot ser molts voldrien que fora així, però l'evidència ens diu que amb una aglomeració de centenars de persones, cada una d'un país o ciutat diferent, la probabilitat d'un nou brot de coronavirus és molt elevada i això ens posaria a tota l'illa en alt risc, no sols sanitari, principalment econòmic.

Cal recordar que el covid-19 és un virus respiratori. Si fora un virus intestinal cada un és responsable del que menja sense observar els controls necessaris. Si fora un virus de transmissió sexual, cada un és responsable de escollir les seves parelles. Però és respiratori, amb l'aire no hi ha possibilitats de discriminar entre uns i altres, sols les mesures de distància social i mascaretes ens poden ajudar. I això implica limitar aforaments, repartir els possibles turistes en espais més grans i amb menys ocupació, a ser possible oberts a l'aire lliure, i sempre amb interacció social molt limitada.

Aquests condicionants no lliguen gaire amb el turisme massificat, low-cost, d'elevat consum d'excitació i d'excitants, que busca molta interacció social. Aquestes noves condicions segurament lligen millor amb un turisme que sap gaudir del paisatge, de la sortida del sol caminant vora el mar, de la flora, de la fauna, del medi ambient en general i de la gastronomia, artesania i forma de ser que aquest medi ambient imprimeix a ses nostres illes.

Anar a buscar i cuidar aquest perfil de turista, en temps del covid-19, és una aposta segura, per la temporada 2020, i les següents. Per sortir d'aquest forat d'avui i per a construir un futur més sòlid per el demà, cal apostar per unes bases que sabem que mai ens fallaran: l'espectacular bellesa del nostro entorn natural, la benignitat d'un clima que ens permet disfrutar dels espais oberts durant tot l'any i una biodiversitat que és admiració de tots els naturalistes del món i que naltros quasi bé no hi feim ni cas.

Però per fer aquesta aposta cal que es puga circular per l'illa al aire lliure, reposadament, sense presses, a través de camins públics, ben senyalitzats, el més integrats possible al paisatge i disposats per gaudir d'una caminada al ritme de cada un, no per arribar més aviat, ni més de pressa, sinó per estar passejant per dins els paisatges.

La Plataforma per la Catalogació dels Camins Públics d'Eivissa va néixer per demanar a les administracions que s'impliquessin en aquesta aposta. Cal protegir els camins i carreranys que sempre ens han permès arribar, a peu o en bicicleta, a tots els racons de l'illa. Cal estructurar un camí que circumdi tota l'illa, de l'estil d'un Camí de Ronda, o el Camí de Cavalls de Menorca, com a producte estrella per a ofertar al turisme de natura que ens podria visitar durant tot l'any. Cal protegir els camins públics i potenciar el seu ús per a vianants a peu, i evitar que l'especulació del territori posi barreres on abans era de lliure pas per a tothom. Cal senyalitzar la xarxa de camins, ja existents, d'unió entre les diferents parròquies i altres indrets d'interès, ben indicats, ja que si anam a peu, farem salut física i psicològica, gaudirem del nostro camp i no atascarem les carreteres amb els nostros vehicles.

Per això fa falta que els camins estiguin gestionats i protegits, i per a protegir-los cal que estiguin catalogats, igual que hi ha un catàleg de carrers a les ciutats, també hem de tenir un catàleg dels camins d'Eivissa.

El Consell d'Eivissa i els Ajuntaments tenen la responsabilitat de catalogar tots els camins públics, per tal de poder-ne gestionar el seu ús i donar garanties als vianants de que no entren en un espai privat, cosa que no agrada a cap caminant.

Des de la Plataforma per la Catalogació dels Camins Públics d'Eivissa demanam a les administracions de l'illa que realitzin un plantejament de futur de mobilitat, naturalista, de transició energètica i d'economia sostenible contemplant la catalogació dels camins públics amb urgència, ja que és una eina que cohesiona el territori i dona solidesa als plans de recuperació econòmica que cal afrontar des de tots els estaments de l'illa.

Ara, és l'hora de que ens ocupem dels camins, del patrimoni col·lectiu que representen, de l'eix transversal de mobilitat i comunicació, d'aquest element del nostro paisatge, tan evidentment necessari, que sempre em donat per descomptat que estan allí, però que si no tenen una protecció explícita els podem perdre, i amb aquesta pèrdua tota la idiosincràsia eivissenca i la seva economia actual en sortiria molt mal parada.

Ara és l'hora de catalogar els camins d'Eivissa per tal de protegir-los i protegir-nos.