Quasi tots els regidors de l'Ajuntament de Vila parlen de forma habitual en català i si més no l'entenen a la perfecció. Elles i ells. No obstant als plens la llengua que predomina és la castellana. I el poeta encara emèrit per la gràcia de Déu i una mica deteriorat per les circumstàncies presents i difícils, observa, detecta una vegada més que aquests fets lingüístics es repeteixen mes rere mes. La llengua catalana s'usa de forma i manera esporàdica, diríem que ara i en tant. Les coses i no sé si per casualitat simplement són així. És un fet curiós i mereix el comentari d'aquest humildíssim cronista municipal i d'altres matèries i gèneres. Convindria recordar que avui per avui i malgrat d'algun partit indecent i fastigós que no vull anomenar, la llengua catalana és legal i legalitzada, protegida -no sempre- per la Constitució. No està, com un temps, prohibida. Parlar català no vol dir anar a la presó. Abans sí. Ara no... de moment, de moment, que Abascal espera la seva definitiva ocasió per tallar la nostra llengua. Però aquesta és, o tal vegada no, una altra història. A Vila es podria donar el cas que dels 21 regidors, alguns de parla castellana no entengués el català, llavors entraríem en un altre escenari. No és el cas. I de cap manera. Són aquells de parla catalana que utilitzen el castellà a l'hora de dirigir-se al plenari. El problema surt de gent nascuda a Eivissa, de família eivissenca, de llengua materna catalana. Aquesta, penso, és una situació que els regidors haurien de plantejar-se i a la màxima urgència possible. Moltes gràcies.
