Volia comentar la darrera compareixença de Puigdemont, el Vivales, per videoconferència i en plena epidèmia, però per explicar el que va donar de si, en faig prou amb sis paraules: es va posar bé el serrell. No és poca cosa, jo soc incapaç de fer-ho, i en anteriors aparicions ni això havia aportat. Es veu que aquesta vegada, com que feia temps que no donava la tabarra des del seu punt de fuga, va tenir temps de preparar un guió. Així, al poc de començar a pronunciar les frases buides de sempre, va alçar la mà, la va dirigir al front i amb una elegància que hauria signat qualsevol contertuliana de Tele 5, fruaix, es va apartar delicadament un floc de cabells. Com una princesa de conte que vol seduir una granota. Quan els discursos són totalment buits, aquests gestos són els que queden per a la història, en properes aparicions es posarà el dit al nas, es traurà les lleganyes fruit de dos anys de descans o amb un escuradents s'extraurà davant de la càmera les darreres restes de musclos i frites que li han quedat entre l'ullal i l'incisiu.

Els llacistòlegs, que com els kremlinòlegs es serveixen de petits detalls per analitzar la situació política, asseguren que, amb el gest, Puigdemont avisa els catalans que no permetin que cap fet intranscendent, sigui un serrell o sigui una pandèmia, els impedeixi de veure el realment important, és a dir, omplir la caixa de resistència del president fugat i implantar la republiqueta, per aquest ordre. Altres llacistòlegs van més enllà i ressalten que el floc de cabells estava a la dreta del presidencial cap, i per tant insta a continuar massacrant la sanitat catalana a la manera convergent, per més que en aquests moments es demostri que ha comportat la manca de sanitaris, llits i recursos. No falten els que veuen en el gest una vetllada crítica al majordom Matamala, que mostra certes mancances en les tasques de perruqueria i hauria perdut el favor de la cort de Waterloo.

És una pena que les aparicions, cada cop més repetitives i tedioses -Espanya ens mata, Espanya ens infecta i Espanya ens oprimeix- del Vivales no siguin de cos sencer, perquè la seva imatge amb la mà a l'entrecuix mentre pronuncia paraules vàcues, insubstancials, puerils i trivials, definiria el que li importen Catalunya i els catalans.