Ja fa temps que cada vegada que una persona de la comunitat científica ens explica la necessitat imperiosa de canviar el rumb de la societat per esquivar els pitjors efectes del canvi climàtic, tenim la impressió que estem perillosament a prop del punt de no retorn. Un punt on les prediccions es converteixen en incerteses més enllà d'una veritat totalment comprovada: la vida al nostre planeta ja no serà tal com la coneixem.

Aquesta mateixa impressió ha recorregut com teló de fons totes les conferències, panells i exposicions a les quals he pogut assistir a la COP25. Una COP que es planteja com la darrera oportunitat en la qual governs de diferents països podran posar-se d'acord per mitigar les conseqüències del canvi climàtic i donar-nos una opció d'adaptar-nos. Si això no passa no podem estar segurs d'enfrontar-nos a un nou escenari amb esperances. Per aquest motiu la COP 25 no pot ni deu ser una cimera convencional. Per això la societat civil ha estat tan present en aquesta trobada internacional. Perquè realment estem jugant-nos el futur, una certesa que ningú mínimament informat pot posar en dubte.

El compte enrrera ja ha començat. Si no donam passes decidides i avançam els canvis necessaris ens aproparem a una velocitat de vertigen a l'esmentat punt de no retorn. Un lloc on la nostra supervivència com espècie no estarà garantida. Per algunes persones „no necessàriament negacionistes en molts casos„ el debat continua acotat a les vicissituds personals d'una jove activista sueca o en la suposada exageració de les previsions més pessimistes. Per a la immensa majoria ja ha arribat el moment decisiu. Els compromisos internacionals són imprescindibles, però la gent té la palanca del canvi a les seves mans. Tots i totes triam cada dia entre infinites opcions: què compram, què menjam, com ens movem. El nostre dia a dia és l'oportunitat que necessitam perquè els Estats i les empreses prenguin consciència d'allò que està en joc.

Deixar d'emprar productes amb plàstic, no consumir articles sobre envasats, recórrer a productes ecològics i sostenibles i desplaçar-nos a peu, bici o transport públic està al nostre abast. Quan tots i totes fem això a la mateixa vegada no quedarà més remei que produir de manera diferent, i haurem transformat el sistema des d'avall. Ha arribat l'hora de convertir l'anècdota en categoria, les petites accions en propostes de transformació generals. És l'única manera que la paraula futur no desaparegui del nostre vocabulari.