Un professor de Llengua arriba a la seva aula i se la troba amb senyeres penjades. Un altre professor de la mateixa assignatura sent com un al·lot li adreça un crit nacionalista quan va pels passadissos, el professor li diu que això és improcedent i l'alumne contesta que, si no li agrada, se'n vagi a viure a una altra banda. Un altre professor més veu, atònit, com una alumna se li posa a cantar, durant la sessió, un himne nacionalista. Finalment una quarta professora que, constatant tot això, decideix programar una activitat per conscienciar l'alumnat sobre la necessitat de respectar totes les llengües, és desencoratjada 'per evitar problemes'. Tots aquests casos són reals i actuals.

El professor de Llengua a qui no deixen tranquil ho és, en concret, de Llengua Catalana. Les senyeres ('banderes petites') de què parlo eren espanyoles. El crit adreçat al professor de català pels passadissos era « ¡arriba España!». L'himne cantat a classe, el ' Cara al Sol'. I el nacionalisme que il·lustren tots aquests casos és l'espanyol. Ho aclareixo per si algú havia pensat una altra cosa llegint el paràgraf anterior, potser en la creença que el català és l'únic nacionalisme que existeix (o el més abundant, o el més agressiu).

Hi ha un clima enrarit a les aules. No puc parlar de la totalitat dels centres, naturalment, ni de tots els moments ni de tot l'alumnat. Però passen coses tan contradictòries com que al professorat d'un centre se li argumenti sobre la inoportunitat de sensibilitzar sobre la llengua pròpia d'Eivissa mentre les directives d'altres centres no tenen cap inconvenient en portar el seu alumnat a fotografiar-se amb armes de foc. Una brutal inversió de valors. Armes de foc sí, llengua pròpia no? A què obeeix aquesta esquizofrènia?

La resposta és evident. La resistència a portar endavant activitats perfectament legítimes és deguda a la por als macarres que han aparegut a la política estatal en els darrers anys i al clima que estan promovent. Quant a les fotos dels menors amb armes de foc, aquestes obeeixen, en primer lloc, a una flagrant manca de criteri per part de les directives dels seus centres, i en segon lloc al fet que aquestes directives no se senten amenaçades per una eventual reacció de les mares i dels pares davant una activitat tan clarament antipedagògica. Però si ens atrevim a defensar el català, llavors sí que podríem rebre queixes de les famílies o fins i tot acabar als mitjans. Alerta amb ensenyar a estimar la nostra llengua, és millor promocionar el Call of Duty! Són situacions donades a diferents centres, cert, però il·lustren les dues cares d'una mateixa i hipòcrita moneda: el ' new normal' que es viu al nostre Estat.

La situació és preocupant quan el professorat de català es veu sotmès a una sort de bullying lingüístic exercit per una part de l'alumnat (que probablement imita comportaments vistos a ca seva) i al mateix temps se li vol traslladar por a educar per si això topa amb les idees que està estenent un partit feixista (les tres lletres del qual no mereixen ser teclejades).

Per part meva, seguiré explicant que la lluita feminista és la lluita legítima i justa per la igualtat de dones i homes; explicaré que no és 'dura i valenta' la persona que, posseint força de facto, l'exerceix de manera inflexible sobre les més vulnerables, sinó aquella persona que, trobant-se precisament en una situació desfavorida, lluita per sortir endavant; explicaré també que ningú ha triat el país en què havia de néixer, raó per la qual és una mica absurd sentir-se orgullós per aquesta bona o mala fortuna, o creure's més que una altra persona per aquest mateix motiu; també explicaré que una persona menor d'edat que arriba a la nostra costa és una víctima d'un món injust que mereix la nostra solidaritat, que té nom i llinatges i que és deshumanitzant referir-se a ella amb un acrònim de quatre lletres. Explicaré que tothom és benvingut i que per això m'alegra veure tantes cares, cultures i llengües diferents en la meva aula, però que també han de respectar i aprendre la cultura i la llengua de la terra que els ha rebut.

Si algun partit feixista sent que explicant aquestes coses m'estic oposant al seu projecte polític, té raó i me n'orgullesc. Perquè això només parla malament d'ells: tots aquests valors formen part del currículum transversal i són considerats universalment vàlids per qualsevol persona amb un mínim de cultura i sensibilitat (millor si es donen ambdues coses simultàniament). Però potser ells (perquè en aquest partit són sobretot molts 'ells' i alguna 'ella' atrapada en l'autoodi) diran que això és adoctrinament, la qual cosa portaria a una discussió semàntica sense fi. La veritat és que m'és indiferent el que diguin aquestes persones. El que tinc molt clar és que no podem llençar per la borda el poc o molt que s'ha avançat en tots aquests àmbits només perquè uns troglodites han sortit de les seves cavernes.

Aquest grup d'extrema dreta ha demanat al Parlament balear visitar els centres docents. Sembla ser que volen observar la nostra feina. Si al final venen, espero que portin llibreta i boli, a veure si aprenen alguna cosa.