El canvi climàtic és un dels grans problemes de la nostra època per l'amenaça global que implica a les generacions actuals i a les generacions futures. Ara mateix és una qüestió molt present als mitjans de comunicació, perquè s'ha arribat a un moment en que s'ha acumulat molta evidència i molt vistosa i contundent. Per exemple, una de les notícies dolentes d'aquest estiu han estat els incendis que han assolat l'Amazones. Una gran extensió del pulmó del planeta ha cremat en multitud d'incendis. Un dia a mitjans d'agost es va fer de nit a Sao Paulo a les tres de la tarda per mor del fum i les cendres dels focs. El president Jair Bolsonaro, negacionista del canvi climàtic, ha menystingut els efectes de la desforestació de l'Amazones i ha donat la culpa a les ONG's.

És molt important i urgent actuar però, mentre escric aquest article, escolt a la ràdio que l'ONU acaba de treure un informe, el més complet fins ara, denunciant que la majoria de països van tard i fan curt en les reduccions d'emissions necessàries per limitar l'augment de les temperatures, tal com varen pactar a París el 2015. I la primavera passada, la Unió Europea va amonestar Madrid i Barcelona per no complir les limitacions d'emissions restringint la circulació al centre de les ciutats. La derogació de 'Madrid Central' va ser la principal bandera en la substitució de Carmena per Martínez-Almeida.

El canvi climàtic està causat per l'acumulació de gasos d'efecte hivernacle, sobretot CO2, a l'atmosfera. El CO2 no és un contaminant, com els òxids de sofre o de nitrogen, o les partícules pesades que causen el fum negre a les ciutats i tantes morts anuals per malalties respiratòries. EL CO2 és un gas inevitable en la combustió de combustibles fòssils. És més adequat parlar de canvi climàtic que d'escalfament global. L'augment de la temperatura mitjana del planeta, l'escalfament global causat pels humans, és una de les conseqüències del problema, la més cridanera, però no l'única. L'augment de les temperatures va acompanyat de l'augment del nivell del mar; desertificació i sequeres; inundacions; augment de la variabilitat del clima i per tant de la freqüència i la força de les tempestes i els tifons, etc. Andrew Cuomo, aleshores governador de Nova York, va dir al President Obama l'any 2012 que «Ara tenim cada dos anys una inundació de les de cada 100 anys», referint-se als estralls del huracans Irene i Sandy en només 14 mesos de diferència. La primavera passada es va publicar un estudi que presenta les conseqüències del canvi climàtic sobre les 520 ciutats més grans del món a través d'analogies. Per exemple, pel 2050, Madrid podria tenir el clima de Marràqueix i Londres el clima de Barcelona. Això és una manera bastant visual d'entendre la naturalesa i la magnitud del problema al que ens enfrontem.

Arribats aquí algú podria estar temptar de pensar que Brasil, Nova York, Londres, Madrid, Barcelona... en fi, que tot això queda lluny o molt lluny. Això seria un error. L'augment de la variabilitat del clima, els canvis en la freqüència i la intensitat de les tempestes, ja ens pot estar afectant ara, com a Nova York. L'any passat varen morir 11 persones en les inundacions de Sant Llorenç d'Escardassar i Artà. La setmana passada, la gota freda de cada final d'estiu ha estat tan forta que ha arrasat part del País Valencià, Múrcia i Castella, causant la mort de set persones entre Alacant i Albacete. Un desastre absolut. Per cert, que al mateix temps que Pedro Sánchez recorria en helicòpter la zona devastada prometent solidaritat i ajuts, IB3 informava que a Sant Llorenç no hi han arribat els milions que Sánchez els va prometre encara no fa un any...

I a Eivissa? Quan plou molt, malament, encara que, per ara i afortunadament, no s'ha hagut de lamentar cap tragèdia. Però, per esmentar només els efectes del temporal de la setmana passada, l'scalextric de Jesús impracticable i els túnels de Can Sifre i de la rotonda de ses Salines navegables en xalana, però tancats a la circulació de cotxes. I això que són infraestructures que encara no tenen 15 anys, suposadament projectades amb garanties tècniques i estudis d'impacte ambiental. Ara que com a infraestructura nova, nova de trinca, destaca el tanc de contenció de pluvials del port de Vila, que es veu que està acabat però falta connectar-lo a la llum, i mentrestant permet que el port ofereixi la pintoresca imatge de cagarros i rates mortes, surant al costat dels iots, almenys una vegada cada estiu. També una paret caiguda al camp de futbol de Sant Jordi; Cala Vedella feta malbé, tot i que no tant com es Torrent fa un parell d'anys; part de la costa des Bol Nou remollada, etc. I el que segurament és el cas més delicat i perillós, perquè afecta a una carretera i a moltes cases, és la costa des Cubells, que ha remollat com cada vegada que plou molt. Remolla molt i molt perillosament i s'ha de tancar la carretera que porta a unes urbanitzacions amb cases que mai s'haurien hagut de construir on son.