El caos d'Eivissa a l'estiu ha arribat fa temps a un nivell complicat. Aquest diagnòstic és antic i mal de negar per qualsevol que ho vulgui veure. Remor, brutor, congestió, desbordament d'infraestructures, incivisme, impunitat dels que fan el què els dóna la gana a l'espai públic, etc. Moltes d'aquestes coses no són exclusives d'Eivissa i es viuen, en major o menor grau, a altres destinacions turístiques. Les preguntes clau són, primer, quin és el nivell de consciència social (majoritària) al respecte? I segon, quines són les polítiques públiques que les autoritats implementen per atacar el caos? Les respostes ràpides són pessimistes. Tot i que bona part de l'opinió pública i publicada comparteix aquest diagnòstic (només cal llegir la majoria d'articles d'opinió i cartes a la directora d'aquest diari), aquesta posició no déu ser majoritària, o prou influent, a la vista de com van les coses. I el mateix passa amb el comportament de les institucions, perquè entre els discursos i la realitat hi ha un abisme i es veuen pocs avenços en ordre públic, neteja, compliment de les ordenances de remor o d'ús de l'espai públic, etc. Com en un infinit dia de la marmota es repeteixen, estiu rere estiu, els mateixos problemes, amb una intensitat, si res hi ha creixent.
Però aquest agost han passat dos fets que, al meu entendre, són significativament nous en el panorama eivissenc de les últimes dècades i prou remarcables per merèixer una mica d'atenció.
El primer fet és que, crec que per primera vegada, hi ha hagut en ple mes d'agost una vaga de cambreres de pis dels hotels (les kellys) protestant per les seues condicions laborals i salarials. Aquesta problemàtica, la dels baixos salaris i condicions abusives en feines poc qualificades del sector serveis, és molt greu i no és exclusiva d'Eivissa. Els convenis haurien de recollir correctament les condicions de treball i les diferències en nivell de vida entre les diferents regions. A més, si una empresa paga als seus treballadors un salari legal, però el salari no cobreix el cost de la vida, inclosos els impostos i les cotitzacions socials que haurien de sufragar els serveis públics (sanitat, educació, pensions, etc.) que rep i rebrà el treballador, la resta de ciutadans estam subvencionant implícitament aquesta empresa, perquè l'empresa ven el seu producte per sota del cost social real. I finalment, l'experiència de qualitat o de luxe d'un hotel o d'un restaurant no es pot separar en compartiments estancs. Si falla un element (l'olor del lavabo d'un restaurant, el llit mal fet d'una habitació, etc.) falla tota l'experiència i cau la satisfacció del client respecte del servei complet. Per tant s'han de retribuir correctament tots els elements de la cadena, des del xef de renom, al que neteja els plats o fa els llits.
En segon lloc, i també per primera vegada, la guàrdia civil i la policia local varen actuar per aturar una festa multitudinària il·legal (una rave de dos o tres dies), vora la Torre d'en Rovira, a un espai natural protegit entre la Bassa i les platges de Comte. I varen actuar de manera contundent, amb intervenció de forces antidisturbis i detencions dels organitzadors i altres participants en la festa. S'han publicat prou detalls de l'operació per no insistir-hi més, però és curiós que la policia municipal de Sant Josep, que ja ha presentat almenys dues vegades en públic el seu modern servei de drons, tardés 14 hores, després dels primers avisos dels veïns, en trobar on es feia la festa.
L'important ara ara és felicitar-se perquè sembla que, almenys per una vegada, s'ha aturat la impunitat amb la qual alguns («la xacra dels de les txacres», si Xescu Prats em permet fer el joc de paraules) s'han fet amb el territori. Ha estat la primera objecció seriosa a la consideració d'Eivissa com el solar on tothom pot fer el que li doni la gana, el que no fa ni faria a ca seua. S'ha guanyat una batalla? Pot ser, però la guerra no. S'ha arribat al punt d'inflexió? Ha caigut la gota que fa vessar el got? El temps dirà. L'acumulació de petits canvis que porten a acumular prou massa crítica social per engegar un procés irreversible de canvi i passar el llindar que encén un cercle virtuós entre l'acció col·lectiva i la intervenció decidida dels poders públics, és un procés lent i mal de predir. I no ens enganyem, hi ha massa gent, amb massa interessos i massa poder, per cantar cap mena de victòria.
Per continuar amb les novetats, caldria atendre a un altre segment del mercat, el de les festes a les 'villas' o als megaiots. Alguna operació en l'àmbit dels rics i famosos. Una intervenció de la guàrdia civil, motivada no només per remor o invasió il·legal de l'espai públic, sinó també per drogues o prostitució de menors o de persones sense papers. Algun milionari detingut, ell i els seus matons, una 'celebrity', algun actor o músic famós, o algun passaport diplomàtic. En fi, alguna cosa, que acabés de posar un 'scandal in Ibiza' a les pàgines de societat del New York Times.
@joanribastur
