Xescu Prats, agudíssim analista, podríem dir polític a Diario de Ibiza -cada setmana un discurs clar, rotund, d'observança plena- dignifica, purifica també?, el noble, voluntariós, imprescindible ofici del periodisme en temps de bogeria i despropòsit on la difusió de la notícia és matèria perfecta per a la mentida, la manipulació i l'agressivitat no informativa, més aviat criminal, «difama que algo queda» diu el clàssic de sempre i de tota la vida. Els escrits de Xescu Prats són tota una evidència sense cap mena de discussió. Avesats al llenguatge cada dia que passa més i més desinformatiu, el periodista vola lluny del discurs fàcil pendent obsessivament d'afalagar el lector sobre qualsevol altra qüestió, lluny sempre del reaccionarisme on la demagògia s'ubica a llocs de preferència... Ve't aquí, doncs, una mostra d'altra banda prou coneguda del lector impacient, «La desvergüenza con que en Ibiza se desvirtúa el terriorio alcanza cotas que a veces solo queda frotarnos los ojos...». Així és, cal refregar-se una i mil voltes els ulls per poder donar crèdit a un panorama com a mínim desolador. Són els efectes de la barbàrie. Una barbàrie que Xescu periodista denuncia setmana a setmana. Posa el dit a la nafra, descriu a la perfecció una illa víctima de la violència constructiva especulativa, quasi salvatge i mai, però mai, cau en la nota fàcil que només tracta de buscar desesperadament la complicitat, malèvola, del lector, de vegades una mica ingenu. No és, vull insistir, ni demagògic, ni reaccionari, ni populista. Enhorabona Xescu i endavant.
