Som víctima de residentofòbia. Sí, sí. No me posin cares rares, que sí, que és així. M'en ric de la turismofòbia. Encara no he vist cap turista a qui un resident li amargui la vida. A més, en el cas que hagués passat, la seua tortura no s'hagués allargat més enllà d'uns dies. O una setmana. Deu dies. Un parell de setmanes. I ja. Després, a casa a dormir tranquil tota la nit, poder sortir del portal sense haver de fer eslàlom entre vomitones i passejar amb la calma que no els caurà ningú pel cap en el seu intent de llançar-se del balcó a la piscina. Cada cop que un resident a Eivissa protesta, es queixa, denuncia o critica algun comportament del turistes o les conseqüències que té en el seu dia a dia el model turístic de les illes, li plouen les acusacions de turismòfob. Sempre dels mateixos. Els que s'omplen bé les butxaques a costa de la salut i l'estabilitat dels patidors. Per cert, no som idiotes. Sabem que tots, en aquesta illa, vivim del turisme. I n'hem de tenir cura. Però el perfil de lloguer il·legal i botellot a la platja que només gasta en el supermercat no és un bon model. No només no reparteix les seues minses despeses entre els empresaris de l'illa sinò que, a més, és una tortura per als qui tenen la mala sort de tenir-los com a veïns. De pis o de tovallola. La culpa no és (tota) dels turistes. Els principals residentofòbics són els polítics. Les institucions. Que fan oïdes sordes a les queixes i denúncies dels ciutadans. Ja sabeu, els turismòfobs.
