L'article 61 de l'Estatut d'Autonomia de les Illes Balears, al seu apartat 1, disposa que els consells insulars «exerceixen el govern, l'administració i la representació» dels seus respectius territoris i assenyala (apartat 3) que els «consells insulars també son institucions de la comunitat autònoma de les Illes Balears».
Aquesta redacció poc aclaridora en la diferenciació entre el rol institucional dels consells en relació a la comunitat autònoma i la teranyina de competències i gestions delegades és un escenari perfecte per a la confusió al qual s'hi afegeix la dicotomia govern balear-comunitat autònoma.
En una recent sentència (de 29/11/2018), la sala del Social del Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears (TSJIB), ha reblat, ras i curt, que « ciertamente, el Consell Insular de Formentera siendo una institución de la Comunidad Autónoma de las Islas Baleares, no forma parte de la Administración de la Comunidad Autónoma sinó que es una Administración Local que goza de autonomia...».
Hi ha, idò, una diferenciació entre institució i administració d'evidents efectes pràctics [aclarir que en el procediment del qual porta causa l'esmentada sentència el lletrat que defensà els interessos del Consell Insular de Formentera és el que signa aquest escrit].
El pronunciament del TSJB ha estat conseqüència de la pretensió d'un empleat del Consell Insular de Formentera, que demanava que li fos aplicat el conveni col·lectiu per al personal al servei de l'administració de la comunitat autònoma, que li era, pel que feia al salari, prou més favorable.
En la seva sentència, el TSJB determina que el Consell Insular de Formentera té plena potestat per acordar amb els seus treballadors les condicions que s'estableixin, òbviament, sense infringir la llei; però sense que li suposi cap obligació ni límit el conveni o les condiciones dels treballadors de la comunitat autònoma.
Perquè comunitat autònoma i Consell són dues administracions diferents i diferenciades, malgrat els consells siguin institucions de la comunitat autònoma.
Els consells de les altres illes tenen una delicada posició entre el govern balear i els ajuntaments, cosa que no passa a Formentera.
La feblesa institucional i com administració dels consells de Menorca, Mallorca i Eivissa és aliena al cas de Formentera, una autèntica 'superadministració' conseqüència, d'una banda, del fet insular que la converteix en l'administració més propera als ciutadans, en quasi una administració integral; i, d'altra banda, en el reforç competencial que representa l'acumulació fàctica de competències pròpies d'un ajuntament i d'un consell i l'optimització i possibilitat d'oferir millors serveis als ciutadans que això suposa.
El plantejament jurídic defensat i l'estratègia processal emprada pel Consell Insular de Formentera davant el TSJB (com abans ho feu sense èxit davant el Jutjat del Social d'Eivissa) foren, grosso modo, fer palesa la diferència institució-administració i posar-ho en relació amb el principi d'autonomia de les administracions locals que recullen la Carta europea de 1985 i els articles 137 (autonomia de les entitats que configuren l'organització territorial de l'Estat), 140 (autonomia dels municipis) i 141 (referent a la província) de la Constitució espanyola.
Tot plegat, i això és el transcendent i important, per transmetre al TSJB que l'específica naturalesa del Consell Insular de Formentera fa que, com a administració de referència d'un territori insular, hagi de donar resposta a escenaris i problemàtiques també molt específics. I que per fer-ho de forma adequada cal que prevalgui el principi d'autonomia, que amb la sentència en qüestió es veu reforçat.
