Coses que passen a Sant Jordi

a lectura del diari d'avui (16 d'octubre) m'ha deixat trist i amb mal cos. Un titular diu que 4 aules i l'entrada de l'Escola de Sant Jordi, la meua escola, s'han inundat per la pluja. En el cos de la notícia s'explica que això no és nou, que passa des de fa anys cada vegada que plou fort i que la directora està desesperada de demanar una solució a les autoritats. Una solució que no arriba. Mentrestant, l'Ajuntament de Sant Josep envia operaris a treure aigua i la conselleria d'Educació del Govern balear va fent promeses.

Quan jo era petit (primers anys 70) l'escola 'nova' de Sant Jordi no estava acabada. A més de l'escola 'vella' hi havia magatzems llogats a Ca na Palleva i a es Portalet. Fins i tot en algun moment el capellà Alarcón va cedir el local parroquial. L'escola nova la vàrem estrenar el curs 1978-79, en el meu cas ja només per fer-hi 7è i 8è d'EGB. Que 40 anys després (40!) hagi de llegir que s'han de cancel·lar classes d'alguns grups perquè l'escola s'inunda, em produeix una tristesa molt grossa. I no s'enganyin, l'escola no s'inunda 'perquè' plou. S'inunda 'quan' plou 'perquè' les administracions no fan la feina per a la qual les escollim i les pagam.

Però no és l'única notícia del dia referida a Sant Jordi. Un altre titular diu que AENA avisa del risc per l'estat actual del torrent de Ca na Parra. Quan encara no fa una setmana de la torrentada de Sant Llorenç des Cardassar parlar de torrents i torrentades hauria de fer respecte.

Em falla la memòria si va ser a finals dels 70 o primers 80 que aquest torrent va baixar nic i soques grosses tallades a es Rafal Trobat varen arribar a sa Sal Rossa. A una Sal Rossa, per cert, sense els hotels que hi ha ara i a la qual el torrent arribava sense topar amb una autopista a mig camí. A meitat dels anys 80 era tema de conversa a Sant Jordi que algun dia en passaria una de grossa, perquè en aquell moment s'estava construint molt i molt malament, sense tenir en compte la servitud del torrent. Per exemple, l'Amara Terma Squash (una runa actualment) és d'aquells anys i està a una finca que es diu es Torrent. I el final, per on el torrent ha de morir a la mar, està ple de construccions, hotels també aixecats a partir d'aquells anys. En fi, per sort, la desgràcia grossa del torrent de ca na Parra no ha arribat, però va avisant. La memòria és molt curta i només podem desitjar que cap recordatori arribi amb la crueltat immensa de la setmana passada a Mallorca.

Diuen que quan el vell Llambies va comprar la finca des Torrent a Sant Jordi desprès de la guerra va dir que «aquesta finca de torrent només en té el nom» i va manar fer-hi parets. Una torrentada les va tombar uns anys després i ja va entendre perquè es diu es Torrent. Que, ben mirat, com s'ha de qualificar a un propietari o a una autoritat que quan una finca (o una cala) du la paraula 'torrent' en el nom hi construeix, o hi deixa construir, com si res? Això si, després correm-hi tots, sorpresos i compungits, quan passa una desgràcia. I això passa ara, 80 anys després d'aquelles parets tombades estam igual o pitjor.

Ai, estimat Sant Jordi, quin panorama! Aquest final d'estiu i principi de tardor les clavegueres supuren merda i fan malbé conreus a la porta del Parc Natural; la depuradora no xuta; l'escola de Sant Jordi s'inunda i mentrestant esperam el dia que el Torrent de ca na Parra ressusciti. O, per afegir un altre exemple, molts anys després d'estrenar la infame autopista encara no hi ha una via civilitzada per anar de Sant Jordi a la Platja d'en Bossa a peu o en bicicleta.

Mentrestant, no és patètic que l'Ajuntament de Sant Josep, el Consell d'Eivissa i les conselleries del Govern balear es dediquin a fer declaracions, parlar, fer-se fotos, moltes fotos, i passar-se la pilota d'uns als altres? O es dediquin a presentar projectes de l'estil de fer un nou passeig a la badia de Portmany (20 milions d'euros). Declaracions, fotos i projectes de 20 milions d'euros sí, però solucionar el desastre de la depuradora, dels torrents i de l'escola de Sant Jordi, que s'inunda quan plou, no, que és molt complicat. Però tranquils que hi estan treballant...

Vergonya, senyors, vergonya!