Som que no hi ha cap representant sobiranista de les illes Balears al Congrés dels Diputats ni al Senat espanyol, les illes Balears estan completament fora de joc a l'hora de prendre decisions que ens afecten. Algunes, en aspectes tan fonamentals com l'econòmic. Faig aquesta consideració just després del debat que es va produir la setmana passada al Parlament de les Illes Balears i d'haver llegit (el mateix dia) la notícia que l'ajuntament de Sant Josep de sa Talaia, de manera bastant directa, costejarà l'aeroport de Ciutat Reial, un d'aquests aeroports que es varen construir durant la bombolla immobiliària i al qual pràcticament no aterren avions ni se n'hi enlairen. Això que ocorre entre l'ajuntament del meu municipi i l'aeroport de Ciutat Reial constitueix una metàfora de les relacions existents entre les Illes Balears i Espanya.
La decisió de la corporació municipal josepina de no permetre la urbanització en una determinada àrea del municipi va derivar en la demanda de diners a causa dels prejudicis causats per part d'un empresari que ara apareix com a gestor (o amo, o el que se n'hagi de dir) de l'aeroport de la ciutat castellana. Sant Josep (l'ajuntament, no el sant) ha de pagar una quantitat estratosfèrica a l'empresari per unes obres que no s'han fet i que l'opinió pública majoritària del municipi considerava que no s'havien de poder dur a terme. La decisió que aquests diners vagin cap a una mica més amunt de Despañaperros surt, naturalment, d'un jutjat de Ca n'Hidalgo, que ha considerat que la cosa havia d'anar així. Per enmig, el govern de les Illes Balears només farà de gestor del que ha disposat l'autoritat judicial espanyola.
Dubt que a la pitjor època del colonialisme (posem a principis del segle XIX) hi hagués cap metròpoli que s'atrevís a tractar d'una manera tan brutal i tan humiliant una de les seues colònies. L'anècdota (de vora cent milions d'euros) constitueix només un element més dins un reguitzell d'altres, al capdamunt dels quals hi ha el tractament que s'està fent, des de l'Estat, durant les últimes dècades, del Règim Especial per a les Balears. De moment, continuam sent la comunitat mal anomenada autònoma de l'Estat que paga més i rep menys, en proporció, per habitant i any. Som al capdamunt, idò, de l'espoli fiscal al Regne d'Espanya (per cert, un dels estats de la Unió Europea on existeixen unes desigualtats de tractament interterritorial més manifestes).
I, malgrat la nostra messelleria col·lectiva, som atacats per terra, mar i aire. Els amos de la colònia tenen els seus elements destacats entre nosaltres, que es dediquen a avisar, dia sí dia també, de la possible «contaminació» del procés català (o siga del «catalanisme») a les Illes Balears. Quan el cap de files del partit neofalangista diu això al parlament de les nostres illes, en realitat està dient que podria ser que algun dia els habitants de les illes Balears s'empipassin del tractament manifestament injust per part de la metròpoli, i que hi podria haver una reacció democràtica que els impedís poder continuar abusant de nosaltres.
Mentrestant, els de Vox, Actúa Baleares i d'altres grupuscles d'extrema Espanya es dediquen a perseguir tot allò que soni a mallorquí, menorquí, eivissenc o formenterer. Gent destinada a provocar el màxim de fractura social, de divisió dins la nostra societat, atia l'odi contra els indígenes i s'escuda darrere els organismes que, de manera sistemàtica, els van defensant. L'objectiu d'aquest atac és, al cap de la corda, acabar provocant l'autocensura. I va en la línia del setge a un institut eivissenc a causa d'unes agendes per als alumnes. Què dirien si arreu poguéssim actuar amb un mínim de normalitat, sense por que qualsevol jutge franquista pugui acabar, com a mínim, fent-nos passar alguna mala estona!
A les Balears no arreglarem la situació humiliant a què ens sotmeten des de la capital del regne mentre no aprenguem a actuar de manera autocentrada. I això implica, abans de res, no confiar en el que ens pugui venir de demanar engrunes. Com deia aquell: ja no ens alimenten molles; volem el pa sencer.
Les illes Balears som l'única comunitat insular de tota la Unió Europea que paga més a l'estat del que en rep en forma d'inversions. No hi ha cap comunitat dita autònoma, al Regne d'Espanya, que pateixi un espoli fiscal com el nostre. (Ja és sabut que el mapa de l'espoli és el mapa dels Països Catalans, però els mallorquins, menorquins, eivissencs i formenterers, també en això de la rapinya estatal, som més catalans que ningú). Això, dins Espanya, no ho resoldrem. Ja toca que el Govern de les Illes Balears boti Madrid i passi directament a Europa, on la injustícia de la nostra situació es pot fer més clarament manifesta.
Estic convençut que fins que, amb el suport de gran part de la nostra societat, passem a exigir l'exercici del dret d'autodeterminació, abusos com els que hem comentat es continuaran produint, i, encara, probablement, augmentaran.
