El llibre ´Ball pagès. Orígens´, que han escrit Antoni Manonelles i Miquel Mayordomo és (i serà segurament ja per sempre) el llibre de referència de les nostres danses tradicionals. No és un llibre exactament divulgatiu, com tampoc és un resum que es despatxa el tema amb quatre obvietats. Ans al contrari, és una mostra d´erudició sobre un dels pilars de la nostra cultura. Els autors han anat al fons de la qüestió, s´han submergit en les arrels del fenomen i han anat als païssos més remots per buscar comparacions amb el nostre ball i, així, establir conclusions sòlidament fonamentades.

En una època i en una illa on moltes afirmacions categòriques se solen basar en alguna dèbil suposició i un parell de sospites sense gaire base, és d´agraïr l´aparició d´estudis seriosos i rigurosos com aquest.

El fet que ´Ball pagès. Orígens´ desfaci sense gaire esforç el mite que les nostres danses són fenícies o musulmanes no ha agradat gaire a molts balladors. Que el seu origen sigui més aviat català o centreuropeu sembla llevar-li pedigree al nostre ball, però per això estan els estudis científics (i aquest ha seguit el mètode científic): per descartar el que no resisteix cap prova i consolidar alló que sí les supera.

Probablement, no tot el que s´hi diu sigui cert i potser admet controvèrsia. Si algú s´anima a rebatre algún contingut, el debat enriquirà encara més la informació. Però, al menys, Manonelles i Mayordomo ja han posat la primera pedra.