A punt de celebrar una emblemàtica exposició on hauria rebut elogis i reconeixement per la seva obra, el pintor Carloandrés ha decidit passar a l'altre costat. Malgrat pintar diàriament i conservar-se en plena forma intel·lectual als seus noranta-dos anys, una recent caiguda l'havia privat dels moviments necessaris per a la pràctica artística.
La seua història personal s'havia vist afectada profundament per les vicissituds que va patir durant la guerra civil a València quan encara era un infant. L'afició pictòrica se li va despertar de ben jove presentant la seua primera exposició quan sols tenia vint-i-dos anys. Després de viure a diferents llocs de la península com Sada (A Coruña, on va néixer) i València, finalment la càtedra de professor de dibuix el va portar a Eivissa per ser professor de l'escola d'Arts i Oficis. Va ser reconegut també a altres indrets on va pintar, com Morella, on l'ajuntament li va dedicar l'exposició retrospectiva 'Retorn a Morella 1965-78'. Salamanca, Sevilla i Suïssa hi apareixen en el llistat d'exposicions. La sèrie documental 'Aiguallums' li va dedicar un capítol.
Coetani dels pintor illencs dividits en diferents moviments pictòrics durant la segona meitat del segle passat, observava però no es va identificar amb cap grup tancat. Així va mantenir una personalitat acolorida en la captació de paisatges de la nostra illa, tal vegada influenciat pel seu pare músic en una banda de carrabiners.
Tres dels crítics que varen parlar d'ell (Marqués de Lozoya, José Hierro y Gaspar Sabater) el varen encoratjar en moments de dubte. « Pintor honrado, fiel a sí mismo, incapaz de farsas y componendas», va escriure el marquès de Lozoya.
Aquest home honrat ja ha entrat definitivament en el món de colors dels propis paisatges. En els seus quadres el trobarem.
