L'aigua a Eivissa és un tema que ens preocupa i afecta a tots, per això crec que és necessari aclarir alguna de les qüestions que apareixen de forma recurrent en els debats polítics i els mitjans perquè es pugui conèixer i entendre la situació tal com és i no de forma esbiaixada.
En relació a les depuradores de l'illa d'Eivissa vull remarcar que aquestes infraestructures no són un problema en si, sinó que són part de la solució ambiental a la nostra forma de vida i organització social. Es cert que, de vegades, aquestes instal·lacions poden alterar el benestar dels veïns amb olors o renous, però també vull recordar que moltes d'aquestes instal·lacions, quan es varen construir, estaven a una distància prudencial dels nuclis i actualment algunes ja estan rodejades d'habitatges.
Per aclarir la gestió d'aquestes instal·lacions cal recordar que, a tota l'illa, hi conviuen tres formes de gestionar les depuradores: les gestionades pels propietaris d'urbanitzacions, com Cala Vadella, les gestionades pels ajuntaments, com Portinatx i les gestionades per l'Abaqua. Les competències de depuració i sanejament són dels ajuntaments i en cap cas han estat cedides al Govern. L'únic que existeix és un conveni d'alguns ajuntaments amb l'Abaqua pel qual aquesta empresa pública gestiona la depuradora municipal. Si d'altres ajuntaments volen dur la gestió de les depuradores, només han de negociar amb la gestora actual, l'Abaqua o altres, per dur-la des del propi Ajuntament.
He de reconèixer que a Eivissa les depuradores no estan en una situació ideal, precisament per això en els darrers tres anys s'han iniciat obres que feia quinze anys que estaven damunt la taula, com són la nova depuradora d'Eivissa, recentment iniciada, i la millora de la depuradora de Santa Eulària, que a finals d'any estarà acabada. També s'han construït els nous emissaris de Talamanca i de Cala Tarida, i s'ha acabat i posat en marxa la depuradora de Cala Tarida, la construcció de la qual estava paralitzada des de 2007. Totes aquestes obres costaren uns 75 milions de euros. Per tant, és totalment injustificat dir que no es fa res.
Quant a Santa Eulària, si una depuradora, pels motius que sigui, genera molèsties a la ciutadania, hem de treballar conjuntament per cercar solucions. Així ho hem fet durant els anys 2015, 2016 i 2017, quan des de la màxima col·laboració es varen minimitzar les molèsties als veïnats d'aquesta depuradora. Crec que no ajuda a la ciutadania, ni a resoldre els problemes, intentar fer oposició amb mentides i medalles mal penjades. Els problemes mai no es resolen passant les responsabilitat als altres i cercant culpables aliens a la seva generació. Si l'equip de Govern considera que la gestió no és l'adequada pot plantejar la qüestió a la comissió mixta de seguiment del conveni i, si vol, pot acordar que l'ajuntament de Santa Eulària en dugui la gestió.
L'altre qüestió que preocupa a Eivissa és l'aigua potable, que també genera molta confusió amb preguntes recurrents sobre qüestions ja resoltes. Per això vull deixar clar que fins ara l'Abaqua, a través de les dessaladores, no ha deixat mai de donar aigua als municipis, amb les quantitats prèviament compromeses. Si una dessaladora no aporta aigua a la xarxa, com és el cas de Santa Eulària, és perquè no hi ha demanda i la producció de les altres dessaladores és suficient. Aquesta infraestructura, que no s'utilitza per manca de demanda, té un cost fix mensual de 37.004,72 euros que és assumit pel sistema en alta de l'illa d'Eivissa.
Cal recordar que al 2015 hi havia restriccions a determinats municipis a més de molts enfrontaments entre l'Abaqua i els diferents municipis per les tarifes d'aigua, les obres paralitzades de la interconnexió i una dessaladora de Santa Eulària finalitzada des de l'any 2010, i sense connexió a les xarxes d'abastiment.
Actualment tot això està resolt, la dessaladora de Santa Eulària pot donar aigua als municipis que ho demanin. Els municipis i l'Abaqua han negociat un nou conveni igual per a tots els ciutadans de l'illa i el preu en alta és únic en tarifa d'hivern i d'estiu, amb rebaixa del preu que es pagava anteriorment. Els ajuntaments han fet inversions milionàries per intentar que l'aigua de les dessaladores arribi a tots els indrets, l'exemple més clar és l'Ajuntament de Sant Josep, que inclús ha pogut tancar la dessaladora de ses Eres que estava arruïnant l'aqüífer.
Es clar que encara no tot és perfecte, i sempre hi haurà coses a millorar però el que no es pot negar és que la situació actual dista molt de l'existent al 2015.
Des de la màxima col·laboració amb totes les institucions de les Illes, com a representant de l'Abaqua mai he defugit la meva responsabilitat en la gestió del cicle integral de l'aigua i, en aquests tres anys, he treballat amb ajuntaments, Consells, Govern de les Illes Balears i Administració de l'Estat, per avançar en trobar solucions a la problemàtica de les depuradores i de l'aigua potable a l'illa d'Eivissa, i crec, sincerament, que el balanç és molt favorable a la gestió feta.
