Balearitat?

Per respondre aquestes preguntes hem de començar amb una constatació del tot elemental. La primera identificació dels autòctons de les Illes Balears és amb cadascuna de les illes. Som, primer que res, eivissencs, mallorquins, menorquins, formenterers? Aquesta identificació, en totes les enquestes que s'han fet sobre sentiment nacional, es posa per davant del sentiment d'espanyolitat. Som, col·lectivament, abans eivissencs, mallorquins, etc, que no espanyols. Referències com el fet de considerar-nos europeus, balears, o fins i tot catalans, queden molt per darrere.

Resulta d'una evidència llampant que el sentiment de balearitat ocupa un lloc secundari entre els habitants de les diverses illes que conformen el nostre país. Però els sentiments de pertinença i d'adhesió es construeixen. Es construeixen socialment i políticament. I es tracta, per tant, d'una decisió que prenem com a societat i que prenen també aquells que hem escollit com a representants nostres.

El sentiment de balearitat es pot anar construint, si el projecte que tenim entre mans és, també, anar construint un país anomenat Balears. Ara bé, certament, aquesta idea xocarà amb aquells que no vulguin construir aquest projecte. I, encara, el projecte de Balears es pot construir amb fulls de ruta molt diferents. Resulta molt diferent intentar construir un país anomenat Illes Balears de cara a una hipotètica futura federació amb la resta de Països Catalans o reivindicar-ne la construcció en contra de Catalunya (per evitar-ne, posem per cas, una suposada influència perniciosa, ara que tot sembla indicar que el camí cap a la República Catalana no té aturador).

No crec que ningú pugui discutir gaire, emperò, que una mica de cohesió de país ens aniria bé a l'hora d'intentar defensar-nos davant aquells que ens menyspreen, ens ignoren o, directament, fan per manera d'aprofitar-se de nosaltres. Si hi hagués una mica més cohesió de país, i això implicaria necessàriament reforçar la balearitat, seríem una mica menys vulnerables, per exemple, davant els embats procedents de la capital del Regne d'Espanya.

Ara som extraordinàriament febles, fins i tot si ens comparam amb països com ara les Illes Canàries. I som febles perquè delegam la nostra representació a un estat que no ens vol representar i que mai no ens ha plantejat seriosament com a part seua. Som d'ells (propietat), però no formam part d'ells. I ells ho tenen claríssim, mentre que nosaltres encara esperam que algun dia es produeixi una identificació aparentment impossible.

Per tant, a l'hora d'intentar avançar cap a unes Illes Balears una mica més cohesionades, sí que té sentit implementar el sentiment de balearitat. Però s'ha de fer defugint qualsevol tipus de 'blaverisme', i sabent qui té interès en la nostra descohesió i qui podria donar-nos una mà a l'hora d'avançar cap a unes illes més cohesionades. Es tracta, senzillament, de no errar el tret. No hem de fer mai com aquells 'blavers' del País Valencià que es queixen que els catalans els han furtat el que sigui, però s'obliden que uns altres els han furtat la sobirania, la capacitat de decisió, la llengua, la cultura, la personalitat col·lectiva i bona part de la dignitat com a poble. Exactament igual que a nosaltres.

També hem d'anar alerta a no posar en col·lisió -seria completament absurd- el sentiment de pertinença a les Illes Balears amb el d'identificació amb cadascuna de les illes. Perquè sentir-nos més balears, si això ocorre en el futur, no ha de ser mai incompatible amb continuar mantenint ben fermament el nostre sentiment de pertinença a cadascuna de les illes.

Som ciutadans de les Balears perquè som eivissencs, mallorquins, menorquins i formenterers. Per això formam part també d'un espai més ampli, per llengua, cultura i història, anomenat Països Catalans. I, des de nosaltres mateixos, volem participar en la construcció d'aquest projecte que ens uneix a tots, que és l'Europa unida (que alguns voldríem ja com a Estats Units d'Europa).