«Abans tenia por d´entrar a un caixer si hi havia algú dormint perquè no coneixia cap sense sostre, però passar temps amb persones que viuen al carrer m´ha canviat la meua forma de pensar. Se´ls ha d´ajudar». Amb aquesta sinceritat parlava Marçal Alemany, alumne de l´Escola d´Arts, a la taula rodona organitzada per Càritas el passat divendres al Consell d´Eivissa amb motiu del Dia de les Persones sense Llar. Alemany va participar en un projecte «d´art social» on estudiants de forja artística crearen una escultura en forma d´iglú («l´habitatge més bàsic que coneixem») amb hòmens i dones sense llar. El professor Augusto Moreno va ser l´impulsor d´aquesta iniciativa i el cineasta eivissenc Enrique Villalonga va enregistrar-la en un documental. Tots tres i Juan Ales, un usuari de Càritas, varen explicar com va ser la seua experiència. Ales va emocionar el públic amb el seu testimoni, on relatava com, per circumstàncies de la vida que no fa falta escriure aquí, va acabar al carrer i dels obstacles que ha superat per tenir una segona oportunitat. «Ara tenc una casa, una feina, una parella que m´estima i he pogut superar els meus problemes gràcies al suport de Càritas. Aquesta vegada me´n sortiré!», relatava, amb orgull, aquest home. Quan jo era petita jo tampoc entrava a un banc si hi havia algú dormint a terra. Ara segueix sense fer-ho, però no per por, no vull despertar-los per si estan somiant amb un sostre.