e la mà -bona mà, per cert- del poeta Julio Herranz, home expert a l'hora de fer desaparèixer truites de patates (és la seva especialitat), arriben a les meves mans, a través d'un nou títol, notícies d'un poeta que fins ara desconeixia. Ara ja no. Ara la cosa ha canviat.
Estic parlant d'Albert García Elena (Barcelona, 1970) i d'un llibre, 'Tòtem ordre', nascut a la llum gràcies a Edicions Bromera el passat 2016. El llibre en qüestió fou premi de poesia Vicent Andrés i Estellés, premi que es lliura cada any al poble natal del poeta valencià, Burjassot. Abans, García Elena va ja havia rebut el Màrius Torres per 'Silur d'amagatotis'.
'Tòtem ordre' pertany -però no només això, que el llibre obre molts camins a la poesia- a un gènere que podríem anomenar narratiu. Si més no de forma i manera estructural, a l'hora sempre difícil d'oferir un text al lector. No es pot ubicar dins la poesia clàssica de tota la vida. García Elena com si fossin contes, breus narracions, entra i fa entrar a poquet a poquet, de mica en mica, dins el seu món personal, privat i intransferible. Un llibre excel·lent d'un excel·lent escriptor. Caldrà seguir-li la pista.
