Ningú posa en dubte, avui en dia, que el tema de l´aigua potable és un dels més preocupants que tenim actualment a l´illa d´Eivissa. Eivissa és una illa, un territori finit i, per tant, amb recursos finits. L´aigua n´és un d´ells, i no precisament el menys important. Sense aigua la vida és impossible.

El constant i progressiu malbaratament que hem fet d´aquest recurs al llarg dels anys, pensant que era inesgotable, juntament amb una gestió nefasta del recurs des de les administracions públiques, ens ha portat a una situació quasi bé irreversible; salinització dels aqüífers, pous que s´eixuguen, xarxes de distribució amb pèrdues inassumibles, nul·la reutilització de l´aigua a causa d´una depuració molt deficient, malbaratament de recursos públics amb solucions d´emergència per manca d´una planificació i previsió a mitjà i llarg termini, per manca de manteniment de les instal·lacions i, fonamentalment, per manca d´una descentralització de l´organisme que ha de gestionar-ho... Tot aixó ens ha portat al límit què una societat responsable pot assumir.

Davant d´aquesta situació, lluny d´observar que les institucions preparin i prenguin mesures i decisions serioses, el que s´observa és una deixadesa i deixar córrer, una inèrcia impròpia de qui té la responsabilitat de governar, quan no una encomana del problema a la divina providència, a veure si plou i ens ho arregla (i de passada abaixa el preu de la llum). Però es que la societat en conjunt tampoc està prenent consciència de la gravetat del problema.

Sembla que la posada en marxa de la dessaladora de Santa Eulària pal·liarà, en part, el dèficit d´aigua potable i millorarà la qualitat, però a quin preu? Perquè això no és de franc i, tant els costos de la dessaladora (i no només d´aquesta, sinó de totes) com els costos de la interconnexió els acabarem pagant entre tots, a banda dels costos energètics i mediambientals que suposen aquestes infraestructures, que no ho oblidem, ens repercutiran per una banda o per una altra.

Dit tot això, el gran problema és que les institucions de l´illa d´Eivissa no tenen ferramentes per posar-hi solucions, no tenim competències, ja que si només podem actuar sobre una part del cicle complet de l´aigua, és del tot impossible fer una política eficaç.

? Hem de controlar molt bé d´on surt l´aigua potable (de quins pous i aqüífers, de quines dessaladores), hem de controlar molt bé les xarxes de distribució i les seves pèrdues, hem de controlar molt i molt bé la depuració -i depuració terciària- de totes les aigües residuals i la seva obligatòria reutilització (és absolutament demencial dessalar aigua de mar a un euro el m3 per tornar-la al mar) i, sobretot, hem de fer tot això des de les administracions públiques, és a dir, amb una gestió pública, democràtica, participativa i transparent.

L´aigua potable no pot ser matèria primera perquè cap empresa privada s´hi enriqueixi, i no valen les excuses que només elles poden afrontar les inversions necessàries o les economies d´escala.

La divisió existent actualment amb la gestió de l´aigua, on els ajuntaments controlen xarxes de distribució, el Govern balear controla les dessaladores, Abaqua (agència del Govern balear) les depuradores i el sanejament, i a més, cobra el cànon de l´aigua i, finalment la gestió en baixa s´executa en règim de concessions a empreses privades, impossibilita totalment una gestió integrada de tot el cicle de l´aigua, eficaç i amb garanties de ser tractada com el que és, un bé d´interès general i de primera necessitat.

Guanyem Santa Eulària ja fa temps que va plantejar al ple de l´Ajuntament la recuperació de les competències en matèria de sanejament cedides a l´antic Ibasan i heretades per Abaqua i la necessitat de recuperar la gestió de les depuradores i del sanejament i controlar tot el cicle de l´aigua des de l´àmbit municipal. Sense recuperar aquestes eines entenem que no hi ha solució possible. Hem reclamat també la gestió pública, mitjançant l´empresa pública, del subministrament d´aigua potable, perquè sense un control públic que posi per davant els interessos de la ciutadania als beneficis empresarials, el subministrament d´aigua potable no podrà ser considerat un servei públic de debò, sinó un producte més de mercat, subjecte a totes les lleis i capricis del mercat.

S´ha d´impulsar també, sens dubte, l´Agència Eivissenca de l´Aigua, com a organisme supramunicipal de gestió i planificació dels aqüífers i la ´osmotització´ de les demandes. Aquest entenem que és el camí i per aquests objectius hem de lluitar.

Les pluges miraculoses no ens ho solucionaran i les polítiques que minimitzen el problema, divideixen les accions i busquen fer-hi negoci, tampoc.