Ara, aquests dies, després de molts anys, massa, el fotògraf Toni Pomar ha tornat als escenaris principals i públics. El més recent de la seva obra crcreativa de qualitat i d´impacte es pot veure fins el proper 27 de gener a la sala d´exposicions Sa Nostra Sala, espai que a poc a poc, de mica en mica sembla voler recuperar altres temps de renovació. Manquen a Eivissa llocs d´aquesta mena atesa la solitud i la quantitat apreciada d´artistes residents a l´illa. Però avui, enhorabona amic Toni, toca Pomar, un dels nostres clàssics de la imatge, que l´home no ha començat precisament ahir la seva biografia.
De la mostra de Toni Pomar en primer lloc cal esmentar la paraula, el mot sempre complexe, de difícil definició malgrat tot, de bellesa que evidencia la qualitat sense possible dubte de la mostra que ara ens toca la sensibilitat. De tota manera, Pomar no ha tingut fàcil la feina. Es tractava de filmar paisatges i contrades eivissenques no contaminades per una evolució bàrbara i salvatge. Res d´estranys artefactes de tota mena que han alterat, destruït, un entorn que abans, fa dos dies com aquell que diu, fou bell. I ara...Així surten a escena llocs tan característics i amb títols tan apropiats que Toni Pomar ha sabut trobar després d´una intensa recerca: ´Es brot de pedra´, ´Calç i ombra´, ´Sa casa de na Rosa´, ´L´ombra del baluard´, ´Cop de mar a ses Salines´, per citar alguns que estructuren la mostra ´A cel obert´. Tot un esdeveniment.
