El vent i les geografies

Per ser més precís hauria d´escriure el nom de llibre, ´Geografies del vent´ (Editorial Arrela, Menorca, 2015), escrit pel menorquí Pere Gomila i presentat dies passats a la seu d'Ediorial Mediterrània, que controla i dirigeix Miquel Costa.´Geografies del vent´ és la darrera aportació de l'autor de ´Els colors de l'edat´ al món de la creació poética. El llibre està estructurat en tres parts sempre al fil d´una mateixa temática: ´Entre els rostolls dels dies´, ´Cant del caminant´ i ´Toponímia´, que tanca el recull. És un llibre revelador i notable. Revelador perquè entre matisos i contrastos es perfila sensible i obert a l'hora d'ensenyar-nos un món que l'escriptor, des de la infància i la maduresa, analitza poema a poema, vers a vers. Notable per la qualitat, la saviesa de l'ofici, la sensibilitat íntima, harmònica a l'hora d'endinsar-nos en una geograiía on el vent és protagonista principal. «´Geografies del vent´ és el fruit d'una maduresa intel.lectual i artística -escriu al pròleg la poetesa catalana arrelada a Eivissa Nora Albert- que culmina en una obra serena i d'alt voltatge líric de primer ordre en què els llocs fragmentaris és una perfecte cristal·lització per constituir-se en un Tot. Menorca, esdevinguda materia poética». Paraules que reflecteixen de forma segura i ferma les intencions dels poemes de Pere Gomila (Alaior, 1954), poeta i activista intel·lectual de llarga trajectòria. Fundador de l´Institut Menorquí d'Estudis, és autor de llibres prou representatius i divulgats com ´Cristalls´, ´Tannkas´, l'esmentat ´Els color de l´edat´ o ´Regió afònica´.