Molt bé, ja governem. I ara, què hem de fer?

És indubtable que hi ha molt a fer. En primer lloc, derogar o modificar molts decrets i lleis que el Govern del PP va aprovar sense el consens necessari. A Eivissa fa falta molta valentia i decisió per redreçar la política turística que ens porta, irremissiblement, cap a un carreró sense sortida: el carreró del tot inclòs, de la temporada marcada per l´obertura/tancament de les discoteques, de la privatització de facto d´espais públics a les nostres costes. Res a veure amb el turisme de qualitat que fa anys que diem que desitgem però que en realitat tant ens dóna. Un turista de qualitat no és aquell amb més diners, és aquell que respecta i valora el lloc que visita, que consumeix productes autòctons (gastronomia, artesania...), que respecta els treballadors (temporals gairebé tots) que l´atenen, que respecta el medi ambient local i que valora l´esforç que les pimes realitzen per sobreviure entre tanta gran superfície.

I farà falta molta valentia i unitat per exigir al nou Govern i a Madrid les inversions necessàries i urgents en matèria de depuradores, dessaladores i mesures de protecció efectives dels espais naturals i dels recursos hídrics. I també per reclamar les dotacions imprescindibles per a assegurar una política social digna d´aquest nom. Aquesta ha de ser la legislatura de les polítiques socials: contra l´exclusió social, en salut laboral, en matèria de joventut, dona, immigració, sanitat pública i dependència. Ha de ser una legislatura a favor dels apallissats per la crisi. I n´hi ha moltes a Eivissa de víctimes de la crisi!

Darrere la imatge glamurosa i de luxe insultants que desprèn la marca Eivissa, les dades dels sindicats i de Càritas o Creu Roja ens mostren l´altra cara de la moneda, aquesta sí veritablement insultant. La realitat de persones excloses del sistema, desnonaments, lloguers impagables, sous i contractes precaris... Als ajuntaments que ara governa el centreesquerra, s´hauran d´implementar mesures per a reduir sorolls, assegurar l´ordre públic (especialment en horari nocturn) i fer de la neteja de les vies públiques una prioritat irrenunciable.

Però, n´hi haurà prou amb això per assegurar el benestar de la ciutadania i protegir el nostre medi ambient? És evident que no. Avui la ciutadania exigeix unes formes polítiques que abans eren poc presents: la transparència en la presa de decisions és fonamental per acostar la política diària a la gent i per comunicar amb exactitud i sense censures les polítiques que es porten endavant. Per aquesta raó, l´elecció dels càrrecs intermedis del Consell no ha estat tot el transparent i justificat que hauria d´haver estat, i per aquesta raó calen explicacions serioses sobre aquest tema, així com una versió definitiva sobre el total dels sous que costarà el nou equip de govern.

Ara bé, ens hem d´aturar aquí? Hem de conformar-nos a governar les institucions locals i insulars? O hem de mirar més amunt i ser més ambiciosos tot aprofitant l´onada de canvi actual? Crec que les experiències d´unitat a alguns ajuntaments d´Eivissa, de la resta d´illes i de ciutats com Madrid, Barcelona o Saragossa ens indiquen un camí. Allí on la gent implicada en moviments socials i alternatius s´ha proposat treballar amb partits d´esquerra (si se´m permet l´expressió) s´ha generat un procés d´il·lusió, empatia, generositat i altura de mires molt difícil de superar. Aquí l´experiència de Guanyem-Eivissa o de Reinicia Sant Antoni han estat clau per aclarir el confús panorama partidista a l´illa i per governar municipis com Vila, Sant Josep o Sant Antoni.

Es fa necessàri aprendre d´aquestes experiències. Quantes vegades hem sentit dir: «Fins que no aneu tots junts....». Idò bé; el moment ha arribat. Són necessàries candidatures d´unitat popular arreu de l´Estat perquè la ciutadania que no vol més bipartidisme ni més polítiques neoliberals ni més submissió als lobbies europeus pugui triar. I aquestes candidatures han d´estar conformades pels partits d´esquerra alternativa i pels moviments socials, tal com es va experimentar amb cert èxit a les candidatures municipals de Guanyem-Eivissa les passades eleccions municipals; trobar punts en comú per elaborar una opció ciutadana que faci de les necessitats socials una veritable prioritat. No hi pot haver paraigües perquè cadascú viatja amb el seu propi. Tots són igualment lícits, igualment útils, igualment representatius. Però no ens podem permetre ni la divisió ni la confrontació, perquè ens estem jugant el futur d´una generació. Per això és urgent articular una candidatura unitària a les Illes. I sí, és cert que ´el moment és ara´; però el moment de la unitat popular.