Poques vegades havíem vist un Govern tan en contra direcció, en tots els ordres de la seua activitat. Mentre hi va haver vaga, supòs que per una qüestió merament estètica, la conselleria d´Educació del Govern balear va fer com si volgués negociar alguna cosa. Immediatament després del retorn dels docents a les aules -malgrat que, formalment, la mobilització continua, per altres mitjans-, el Govern va abandonar la negociació. Formalment, no varen trencar. Però varen fomentar el trencament de facto: es tractava, senzillament, de tornar-se a asseure a la taula de negociació, quan tothom havia tornat a classe, sense dur ni una sola proposta que suposàs un mínim avanç sobre la situació anterior.
Es pegava un colp de porta als vaguistes, en el moment en què aquests demostraven més voluntat de diàleg i més flexibilitat.
La primera de les troles que el Govern de les Balears ha fet empassar al conjunt de la comunitat educativa, doncs, ha estat que tenia intenció de negociar. De fet, hauria estat la cosa més normal del món, si tenim en compte que l´òrgan consultiu del Govern en matèria educativa -la Universitat de les Illes Balears- s´hi oposa frontalment. I no s´oposa només a les formes que ha tengut el Govern a l´hora d´implantar el polèmic decret, sinó a les característiques de l´esmentat decret. S´hi ha mostrat contrària la Universitat en conjunt. Però també els departaments d´Educació i tots els departaments de llengües involucrades: el de Filologia Catalana, el de Filologia Espanyola i el de Filologia Anglesa. Si tots els estaments professionals hi estan d´acord, i fins i tot la Universitat ho avala, potser el Govern s´ho hauria de pensar. Vull dir que hauria de reconsiderar no només el mode d´aplicació del TIL, sinó que hauria de procedir a retirar-lo. La crua realitat és que ni tan sols no ha volgut reconsiderar el mode d´aplicació.
Ara el PP ha repartit un argumentari als seus líders i els ha enviat a predicar la bona nova a totes les àrees díscoles (és a dir, pertot arreu), de punta a punta de les Balears, amb la intenció que, com a mínim, els seus més pròxims acabin convençuts de les bondats d´aquest decret. En aquest argumentari, com se sol fer perquè ens empassem, per exemple, un bon film de terror, s´hi mescla ficció, mentides i mitges veritats. Tot plegat fa una samfaina que pot resultar digerible per gent que escolti els dictats del partit de manera completament acrítica.
Per exemple, s´hi diu que el TIL pretén implantar l´ensenyament en anglès, i que això és positiu, perquè vivim en una societat que cada vegada necessita més el coneixement d´aquesta llengua. Primera mescla de coses evidents i de mentides: que resulta molt important que els ciutadans coneguin l´anglès és evident. I això -contràriament al que diuen sistemàticament els dirigents del PP- no ho discuteix ningú. La immensa majoria de la nostra societat, aquesta mateixa immensa majoria que és contrària al TIL, és favorable a un bon aprenentatge de l´anglès. Però ara mateix ni es tenen els professors necessaris (per molt que ho vagi dient el president Bauzá), ni els professors que en saben una mica i que són habilitats com a professionals per ensenyar en anglès en saben prou, ni -sobretot- hi ha partides econòmiques per aconseguir aquesta formació a curt termini. Si el TIL no s´ha fet per implementar l´aprenentatge de l´anglès, idò, per què s´ha fet? Evidentment per reduir la presència de la llengua catalana, pròpia i oficial de les Illes Balears, dins el nostre propi sistema educatiu.
Ja ho diu la dita popular: s´agafa abans un mentider que un coix. Els dirigents del PP ho poden expressar com vulguin, però resulta ben poc creïble que no estiguin actuant amb la voluntat de rebaixar la presència de la llengua catalana, tant dins el nostre sistema educatiu com dins el conjunt de la societat.
Com resulta evident, d´acord amb el que se´ns fa avinent des de la Universitat de les Illes Balears, que el TIL no servirà, tal i com s´està duent a terme, per millorar la competència en anglès dels nostres estudiants, sinó per augmentar, encara més, el fracàs escolar existent al nostre país (ja elevadíssim). Però els dirigents del PP, fent-li la volta al mitjó, ens venen el TIL com un instrument per reduir el fracàs escolar. Si la gent que ensenya Pedagogia a l´UIB diu que anirà a l´inrevés, quina qualificació tenen, des del Govern, per dir-nos que no serà així?
Òbviament, aquesta desautorització de la Universitat, aquest menyspreu envers els òrgans consultius del Govern, aquest bandejament dels professionals que hi entenen només s´explica per l´extrema politització del Govern, en un sentit jacobí, centralista i amb profundes reminiscències del passat. Acusen els mestres de polititzar l´ensenyament. Però l´acció del Govern es basa en una profundíssima politització del nostre sistema educatiu, a mans del PP. Alguns dirigents del PP, en privat (això sí!), diuen que l´encaparrotament en l´aplicació del TIL és una dèria d´en Bauzá. Quina classe de partit és aquell que es plega, obedientment, a la dèria d´un sol individu, si no hi ha una majoria de militants i de dirigents que hi estiguin d´acord? Assortadament, els professionals de l´Educació no ens plegarem amb tanta submissió i messelleria a les dèries de ningú. Per molt que encara l´hàgim d´aguantar un any i mig com a president de la Comunitat.
