La pèssima política cultural del Govern de les Illes Balears i la seua desídia envers la música estan posant en perill d´extinció l´Orquestra Simfònica de les Illes Balears Ciutat de Palma. En una etapa en què l´única política del Govern consisteix a fer retallades a tort i a dret, la cultura n´és la principal perjudicada. Per al Govern, les manifestacions culturals constitueixen un element prescindible, com si fossin un luxe i no una necessitat per a la societat.

Certament, la paràlisi cultural, arreu de les Balears, resulta molt greu. I, quan es tracta d´Eivissa, esdevé especialmetn sagnant. Sense deixar de banda el camp de la música, al Conservatori d´Eivissa encara no s´han implantat els ensenyaments de Música Tradicional, per part de la conselleria d´Educació i Cultura, malgrat que el Parlament, de manera unànim, va instar el Govern a implantar-los. I, en d´altres àmbits, per exemple, encara no s´ha escomès la restauració, del tot urgent, del retaule de Jesús. Si no s´escomet urgentment aquesta restauració, es podria arribar a un grau de deteriorament que fos del tot irreversible. Com no s´ha reobert el Museu Arqueològic de Dalt Vila, ni el Govern ha fet res per compensar el 21% d´IVA cultural, absolutament letal per a la majoria de les indústries culturals, especialment a les Illes Balears, tenint en compte la seua feblesa.

Si la política cultural, en general, és desastrosa, la política musical no se n´escapa en absolut. I una víctima propiciatòria d´aquesta nefasta política cultural ho està sent l´Orquestra Simfònica de les Illes Balears. Aquesta formació va ser creada, l´any 1988, a través de la Fundació Pública de les Balears per a la Música. Entre el 1988 i el 1994 la va dirigir el seu primer director artístic, el mestre Luis Remartínez. Posteriorment, l´han dirigida personatges tan destacats com Philippe Brender, en dues tongades diferents, i també el mestre Salvador Brotons, també en dues tongades, entre 1997 i 2000 la primera i entre 2009 i 2012 la segona.

Sense ocupar realment el lloc que correspon a una orquestra simfònica de les Illes Balears, donat que no havia realitzat les actuacions que pertocaria ni a Menorca ni a Eivissa o, no diguem ja, Formentera, amb penes i treballs, s´anava consolidant com a orquestra. Tenia molt camp per recórrer, certament, però crec que s´hi havia posat entusiasme, feina i dedicació. I que, per tant, l´Orquestra Simfònica que ha de ser de tots nosaltres mereix una política diferent de la que rep per part del Govern.

La situació, a hores d´ara, és dramàtica. El Govern porta temps sense pagar les persones que integren l´Orquestra Simfònica. L´orquestra, en aquest moment, no té una planificació de concerts que pugui ni tan sols visualitzar la seua continuïtat. I fins i tot no estan garantits, sinó ben al contrari, concerts com el que hi havia previst per a la commemoració del centenari de Marià Villangómez.

Si el Govern, en comptes de sotmetre-la a aquesta agonia, aparentment prèvia a la liquidació, hagués decidit potenciar l´Orquestra Simfònica de les Balears, és possible que, amb temps i dedicació, hagués pogut desenvolupar una orquestra jove. Actualment, els músics jóvens de les Illes Balears que volen començar a tocar en alguna orquestra, no tenen més remei que anar a tocar a orquestres de fora de les nostres illes. Entre les que acullen músics de les illes Balears, destaca, per damunt de totes, la Jove Orquestra Nacional de Catalunya (JONC). Per què no podem aspirar a comptar amb la nostra pròpia Jove Orquestra de les Illes Balears?

La política del Govern, emperò, va en la direcció oposada. Perquè pensen, molt equivocadament, que de la música, com de la cultura en general, no se´n treu cap benefici. Quan allò que realment condemna els pobles a la decadència -també econòmica- és, fonamentalment, la incultura.