La plaça de Santa Gertrudis (Marià MAYANS / Santa Gertrudis)

Senyor Vicente Juan Segura, bisbe d´Eivissa: permeteu-me que contesti el vostre article referent a la plaça del poble de Santa Gertrudis. No amb tanta celeritat com vós, perquè les meues obligacions no m´ho permeten, però sí ara que puc.

No em repetiré en l´explicació dels documents que proven que la plaça i els carrers de Santa Gertrudis eren públics a finals del segle XIX. Però sí vull recordar-vos que tant el pla de millores (de final del segle XVIII) com el `Proyecto de alineación de la calle y plaza adyacentes a la yglesia de Santa Gertrudis´ (de 1873), són al vostro abast i els podeu consultar en voler.

Els podeu veure també al llibre `Santa Gertrudis, 200 anys´, que en 1997, i amb l´avinentesa del 200è aniversari de la inauguració de l´església, publicaren en Toni Serra i jo mateix.

És posible que la plaça estigui ara inscrita al Registre de la Propietat en nom del Bisbat d´Eivissa -Déu me´n guard de posar en dubte la vostra paraula-. Però el que no ens explicam ara molts de feligresos de Santa Gertrudis és com pot haver passat un espai públic, com la plaça del poble, a mans privades.

No ens explicam tampoc com un bocí (un centenar de metres aproximadament) del que abans era la carretera PM 804-1, de Santa Gertrudis a Sant Mateu, i el carrer que creua el poble de sud a nord (carrer traçat, recordem-ho, abans de construir l´església), podien ser de titularitat privada.

Pens que pot ser que hi hagi alguna equivocació en la demarcació dels límits que assegurau que són del Bisbat. O podria ser, fins i tot, que l´error fos en la inscripció de l´espai al vostro nom.

Permetu-me per tant, com a màxima autoritat eclesiàstica d´Eivissa i Formentera que sou, i en benefici de la institució que representau, demanar-vos que tengueu la bondat d´aclarir-nos, als feligresos que no ho veim clar: com, quan i a canvi de què va passar la plaça del poble de Santa Gertrudis a ser propietat del Bisbat d´Eivissa i Formentera.

Si l´explicació és convincent no dubteu que seré el primer a demanar-vos perdó per haver dubtat.